La desigualtat a Espanya ha crescut 14 vegades més que a Grècia

El creixement econòmic s'ha generalitzat, però no beneficia a tothom de la mateixa manera sinó que augmenten les desigualtats. Espanya és dels països que ha pagat una factura més elevada per la crisi al ser el segon dels països d'entre els més 34 industrialitzats del món, que conformen la OCDE, en què més ha crescut la desigualtat durant aquest període, només superat per Xipre. A més a més aquest desequilibri ha augmentat fins a 14 vegades més que a Grècia durant la crisi, segons Oxfam. El 29,2% de la població espanyola, 13,4 milions de persones, es trobava el 2014 en situació de risc de pobresa o exclusió social, cosa que suposa 2,3 milions de persones més que el 2008, l'exercici en el qual es va produir la debacle financera, recorda aquesta oenagé.

Si bé és cert que l'economia creix a escala global, el repartiment dels beneficis d'aquesta millora està molt desequilibrat i es concentra en poques mans, destaca l'estudi presentat en vigílies del Fòrum Econòmic Mundial, que se celebrarà a Davos (Suïssa) entre dimecres i divendres que ve. Prova de la concentració de riquesa sobre la qual volen cridar l'atenció és que la fortuna de només 20 persones a Espanya equival a la que concentra el 30% més pobre del país, amb un total de 115.100 milions d'euros. I el patrimoni de la minoria més rica va augmentar en un 15% en l'últim any mentre que la riquesa del 99% restant de la població va caure el mateix percentatge durant aquest període.

 

El mateix succeeix a escala global, amb un total de 62 milmilionaris que posseeixen igual riquesa que els 3.500 milions de persones que constitueixen el 50% més pobre del planeta, segons alerta l'oenagé. L'any passat aquesta minoria d'acabalats eren 80 i fa sis anys eren 388, cosa que indica una clara tendència a la concentració dels ingressos en poques mans. En l'informe 'Una economia al servei de l'1%', presentat pel director d'Oxfam Intermón a Catalunya, Francesc Mateu, el responsable de fiscalitat de l'organització, Miguel Alba, i el president del Cercle d’Economia, Antón Costas, com a convidat, s'adverteix del desigual repartiment del creixement.

A més, mentre que els ingressos dels més rics s'han incrementat en un 44% a escala global en tot just cinc anys, els de la meitat més pobra s'han reduït el 41%. Malgrat que l'economia mundial s'ha duplicat en 30 anys, fins als 78 bilions de dòlars i la riquesa també, fins als 267 bilions (valor net de tots els actius financers i no financers), cada vegada més persones queden excloses del repartiment. Costas ha afirmat que la desigualtat, que ha superat els nivells que es van assolir fa un segle, abans de la Gran Depressió i les dues guerres mundials, s'ha convertit "en la malaltia del nostre temps".  Al seu entendre, i igual que defensa Oxfam, hauria d'establir-se un indicador i fer seguiment d'aquesta variable perquè la desigualtat extrema impedeix "l'existència de societats decents, corca la democràcia i assassina el capitalisme a l'estil nòrdic".

Aquesta organització adverteix de la "desigualtat extrema", que s'està instal·lant a escala mundial, malgrat que aquesta ha deixat de formar part de les preocupacions de les elits del Fòrum Econòmic Mundial, com va succeir el 2014. La millora econòmica ha allunyat d'aquests selectes clubs la preocupació per les qüestions socials, encara que l'atur estructural i la subocupació encara formen part els riscos que inclouen quan se'ls pregunta, tal com recull l''Informe sobre riscos globals 2016' d'aquest organisme.  

Oxfam adverteix que una de les eines que permeten als més poderosos incrementar encara més els seus guanys, a més de la tendència dels últims 30 anys de reduir els tipus marginals de les rendes més altes, són els paradisos fiscals. Encara que no existeixen xifres oficials, l'estudi d'aquesta organització fa referència a estudis recents segons els quals aquests territoris amb baixa o nul·la tributació amaguen una suma equivalent a la riquesa total d'Alemanya i el Regne Unit.

Una de les claus de la concentració de riquesa és l'augment dels rendiments del capital, que inclouen des dels interessos fins als dividends. De fet, en tots els estats avançats i en la majoria dels països en vies de desenvolupament, la participació dels salaris en la renda nacional s'ha anat reduint, "cosa que significa que es beneficien cada vegada menys del creixement econòmic", com ja va advertir l'economista francès Thomas Piketty, al seu llibre 'El capital al segle XXI'. En canvi, els amos del capital han vist com aquest creix "de forma constant i a un ritme significativament més ràpid que el creixement econòmic".

DIRECTIUS, MÉS; TREBALLADORS, MENYS

En l'àmbit laboral a més la bretxa salarial entre el treballador mitjà i els càrrecs directius s'ha ampliat. Mentre que els ingressos dels assalariats mitjans s'han estancat o baixat fins i tot treballant més, els dels alts executius s'han disparat. De fet, "els salaris no sols no remuneren degudament els esforços dels treballadors, sinó que tampoc satisfan les necessitats de les persones i les famílies en termes d'ingressos. En canvi,  els presidents de les empreses de l'Ibex-35 cobren 158 vegades més que el salari d'un treballador mitjà espanyol, destaca Oxfam.

A Espanya, les famílies amb menys recursos són les que han patit el descens d'ingressos més acusat durant la crisi. El salari brut de les persones de l'últim decil (el 10% més ric), amb una mitjana de 6.640 euros mensuals, és 18 vegades superior al del 10% més pobre (365 euros).   

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social

A la Unió Europea (UE), al voltant del 9% de les persones que treballen es troben en risc de pobresa i aquest percentatge ha crescut en l'última dècada, segons l'informe. Un indicador que ho reflecteix clarament és que l'índex de productivitat laboral ha fet créixer la seva bretxa respecte al de creixement del salari real.

Segons admetia recentment el banc Morgan Stanley, “com més desigualtat, menys mobilitat social, predeterminant la possibilitat de millora social de cada individu al llarg de la seva vida.