MERCAT DE TREBALL

El calendari laboral del 2016 tindrà més ponts i aqüeductes

Barcelona tindrà vuit ponts, a més del megapont de la setmana de la Constitució i la Puríssima

La coincidència de Nadal en diumenge converteix dilluns de Sant Esteve en festiu a gairebé tot Espanya

Desenes de vehicles, atrapats en una retenció a la C-65 en direcció a Platja d’Aro (Baix Empordà), ahir a la tarda.

Desenes de vehicles, atrapats en una retenció a la C-65 en direcció a Platja d’Aro (Baix Empordà), ahir a la tarda. / click art foto / david borrat

3
Es llegeix en minuts
Antoni Fuentes
Antoni Fuentes

Periodista

ver +

El calendari laboral del 2016 té més pontsmegaponts aqüeductes que el del 2015. L’any comença amb el pont de l’1 de gener, al qual en seguiran tres més pels festius d’àmbit estatal situats a tocar del cap de setmana, més l’aqüeducte de la setmana de la Constitució i la Puríssima, temut per uns i desitjat per altres com els empresaris turístics. En total, quatre ponts i l’aqüeducte de desembre, que no es produïa des del 2011, d’aplicació a tot Espanya. Si s’hi sumen els d’àmbit autonòmic i local poden arribar a sis ponts a Catalunya i a vuit a Barcelona. 

 El 2016 serà un dels anys amb més ponts i aqüeductes dels últims exercicis. Després de l’1 de gener, es produiran ponts festius de caràcter general el Divendres Sant (25 de març), l’Assumpció (15 d’agost) i Sant Esteve (26 de desembre, pel trasllat del festiu de Nadal, que cau en diumenge). A aquests ponts de caràcter general s’hi ha de sumar a Catalunya els de la Segona Pasqua (16 de maig) i Sant Joan (24 de juny). En el cas de Barcelona, al calendari laboral també apareixen els ponts de Santa Eulàlia (12 de febrer) i la Mercè (24 de setembre), encara que afectarà principalment els treballadors del comerç al coincidir amb un dissabte. . 

14 FESTIUS EN TOTAL

Malgrat la proliferació de ponts, en total es mantindran els 14 dies festius habituals que preveu la normativa, dels quals vuit els assigna el Govern central per a tot el país, quatre són competència de les autonomies i dos més els decideix cada ajuntament. En els anys d’escassa coincidència de festes en diumenge, les autonomies han recorregut a un festiu addicional de caràcter recuperable a les empreses.

El fet que dos festius generals (Dia del Treball i Nadal) i un de Catalunya (la Diada) caiguin en diumenge ha alliberat la possibilitat que l’Executiu central i l’autonòmic designin altres dies de festa per evitar una reducció de les jornades no laborables. En el cas del Govern de Madrid, ha optat per exportar a tot Espanya la festa catalana de Sant Esteve mitjançant la figura d’un festiu substituïble que reemplaci el de Nadal. Només quatre autonomies (Canàries, Galícia, Extremadura i Navarra) han utilitzat la potestat legal de substituir-lo per un altre només per al seu territori. 

CINC DIES PER SETMANA SANTA

EEn canvi, a Catalunya li han permès designar un altre festiu no habitual amb caràcter general a la comunitat com la Segona Pasqua (16 de maig). Al seu torn, l’efecte dòmino en el repartiment de festius ha fet que aquesta decisió de la Generalitat hagi portat alguns ajuntaments a marcar com a no laborable altres dies no habituals, com el de Santa Eulàlia (12 de febrer) a Barcelona i l’Hospitalet, per exemple. Altres municipis grans de l’àrea metropolitana com Badalona, Sant Adrià i Terrassa han optat per ampliar el pont de Setmana Santa amb el Dijous Sant, de manera que s’acumularan cinc dies no laborables per a molts treballadors, amb l’excepció dels del comerç, que hauran d’anar a treballar el dissabte. 

Notícies relacionades

L’abundància de ponts i megaponts, als quals s’ha de sumar altres festius que cauen enmig de la setmana, xoca amb el discurs de racionalitat i de millora de la productivitat que va portar els agents socials i els governs de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy a consensuar el trasllat de festes intersetmanals al dilluns o el divendres més pròxim, que mai s’ha arribat a aplicar. Excepte per evitar la pèrdua d’un festiu si cau en diumenge.

Els sindicats CCOO i UGT i la patronal CEOE van acordar el 2012 proposar a l’Executiu el trasllat al dilluns dels festius de l’Assumpció, Tots Sants (1 de novembre) i la Constitució (6 de desembre) amb la finalitat d’incrementar la productivitat. El pacte va quedar en foc d’encenalls, igual que el compromís de Rajoy d’aplicar-lo.