ACCIÓ CIUTADANA CONTRA L'ACORD ENTRE LA UE I EUA

Més de 150.000 manifestants clamen a Berlín contra el TTIP

La marxa obre una setmana d'actes a Europa en contra del tractat comercial

2
Es llegeix en minuts
CARLES PLANAS BOU / BERLÍN

Alemanya no és tan sols la de l'austeritat i les grans corporacions. Ahir unes 150.000 persones, segons la policia, i fins a 250.000 segons els organitzadors, van ocupar els carrers del centre de Berlín per protestar contra l'Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió (TTIP, segons les sigles en anglès), que negocien els Estats Units i la Unió Europea. La manifestació és el tret de sortida a una setmana de protestes a tot Europa per  enviar un senyal ciutadà contra els acords de lliure comerç, que «amenacen els drets democràtics i el medi ambient», segons els seus detractors. Del 15 al 17 d'octubre, hi haurà mobilitzacions a Brussel·les, coincidint amb la cimera de la UE.

Una de les principals reclamacions que es van sentir ahir va ser la transparència. Es coneixen molt pocs detalls del TTIP i els més crítics asseguren que servirà per fer el joc a les grans empreses que controlen el mercat, enfonsant les classes mitjanes. «Si no volen que sapiguem el que tenen entre mans és que llavors no ha de ser tan bo», explica Caroline, de 20 anys, mentre reparteix xapes.

La massiva marxa va suposar un cop per a la cancellera alemanya, Angela Merkel, a qui es va criticar per vendre l'acord com una oportunitat única per impulsar l'economia mundial. A més de moviments socials, hi van participar membres del partit verd, la quarta força del Bundestag, i simpatitzants dels socialdemòcrates, que governen en coalició amb Merkel. «Aquest acord restringirà els nostres drets, els nostres líders han de ser justos», lamenta Simon, voluntari de Greenpeace de 18 anys.

Notícies relacionades

CONTROVÈRSIA / Les negociacions sobre l'acord han estat constantment envoltades per la polèmica. El TTIP suposaria l'acord de lliure comerç bilateral més important de la història ja que homogeneïtzaria les regles dels Estats Units i la Unió Europea, que suposen el 60% de la riquesa mundial. Els sectors favorables al pacte han argumentat que significaria un augment de la renda per capita, la creació de fins a dos milions de llocs de treball i que donarà més oportunitats a les pimes.

A l'altre costat, els opositors asseguren que l'eliminació de barreres tan sols enriquirà els més rics mentre que s'ampliarà l'esquerda de la desigualtat. Per molts, el TTIP és una altra concessió perquè les grans multinacionals de sectors com l'agroalimentari o l'energètic no hagin de bregar amb traves en els seus negocis com les normes laborals o mediambientals. L'acord deixa la porta oberta a més privatitzacions dels serveis públics, que podrien acabar en mans estrangeres.

Temes:

TTIP