Neix la zona de lliure comerç més gran del món

Després de més de cinc anys de negociacions, els Estats Units, el Japó i 10 nacions més del Pacífic han arribat a un acord per crear l'àrea de lliure comerç més gran del planeta, un espai que englobaria el 40% de l'activitat econòmica mundial i prop de 800 milions de persones. A més a més de reduir aranzels i liberalitzar serveis i inversions, l'acord harmonitzarà les regles del joc en tota mena d'àmbits, des de la propietat intel·lectual, fins a les normes laborals o la protecció del medi ambient. El tractat té a més connotacions geopolítiques, a l'haver-se concebut com una forma de frenar la influència xinesa a la regió, i podria servir com a model per a futurs acords comercials.

Batejat com l'Acord d'Associació Transpacífica (TPP, en les sigles en anglès), suposa una important victòria política per al seu principal impulsor, el president Barack Obama, que com ja va fer Bill Clinton al seu dia, ha fet de la liberalització del comerç una de les puntes de llança de la seva política exterior. De fet, li servirà per donar forma a un pretès gir cap al Pacífic, una idea que es va gestar per contenir la Xina però que amb prou feines havia donat resultats tangibles fins ara. «Quan més del 95% dels nostres clients potencials viuen fora de les nostres fronteres, no podem deixar que països com la Xina escriguin les regles de l'economia global», va dir ahir la Casa Blanca en un comunicat. A més dels Estats Units i el Japó, el tractat inclou dos països oceànics (Austràlia i Nova Zelanda), quatre d'americans (Canadà, Mèxic, Xile i Perú) i quatre d'asiàtics (Vietnam, Malàisia, Singapur i Brunei).

Perquè el TPP entri en vigor, haurà de ser ratificat per tots els parlaments implicats, encara que de moment se'n desconeixen els detalls. Seguint amb l'obsessió pel secret que va guiar les negociacions, el document final firmat ahir a Atlanta encara no s'ha fet públic. De les primeres reaccions, no obstant, es poden treure algunes conclusions. La indústria de l'automòbil nord-americà no està contenta perquè pel que sembla no hi ha prou salvaguardes contra la manipulació de divises que, segons el seu criteri, permet a països com el Japó abaratir les seves exportacions amb la devaluació de la seva moneda. «Per assegurar la futura competitivitat de la indústria americana, li recomanem al Congrés que no aprovi el TPP en la seva forma actual», va dir Ford en un comunicat.

APLAUDIMENT ECOLOGISTA / A l'altre extrem hi ha els ecologistes, que han aplaudit les salvaguardes per protegir la fauna salvatge del tràfic d'espècies. Segons la World Wildlife Federation (WWF), «van més enllà del que havíem vist en qualsevol altre acord comercial».

Les disputes aranzelàries han sigut un dels temes més espinosos pel proteccionisme que impera en diversos mercats. En aquest sentit, EUA era el país que més havia de guanyar perquè el 80% dels productes dels seus nous socis comercials ja entraven a les seves fronteres lliures d'impostos. El Japó, en canvi, blindava les seves produccions d'arròs o vedella amb aranzels que arribaven fins al 800%.

Notícies relacionades

Següent estació: TTIP

Cementos Molins unifica en una marca els seus negocis i remarca l’aposta verda

Una altra de les grans batalles ha girat al voltant de les patents dels fàrmacs biològics d'última generació. La indústria, recolzada pels Estats Units, volia expandir el monopoli que mantenen certes farmacèutiques, impedint el desenvolupament de genèrics i l'accés a fàrmacs més barats. Al final, segons The New York Times, s'ha imposat un compromís. Ni els 12 anys que volia Washington, ni l'apertura que reclamava la societat civil. Aquesta última tampoc hauria tingut èxit en el seu intent d'eliminar de l'acord els tribunals inversor-estat (ISDS), un mecanisme privat de mediació de disputes que permet a les multinacionals demandar els Estats davant canvis en la legislació nacional en contra dels seus beneficis.

«Les propostes de la societat civil i els congressistes han sigut en gran mesura ignorades», va dir a aquest diari Melinda St. Louis des de l'organització de consumidors Public Citizen. La verdadera batalla comença ara en els parlaments nacionals. Als EUA es preveu furibunda. El gruix dels demòcrates i alguns republicans temen que el TPP obri la porta a més deslocalitzacions, destrucció de llocs de treball i harmonització a la baixa dels salaris.