De tot a cent a 'boutique'

La cadena Muy Mucho inaugura la seva tercera franquícia al Japó i superarà les 50 aquest any

Per la seva formació a Suïssa i una família multicultural, és un empresari amb mirada global. Albert Boada (esquerra), que ha treballat a Benetton i és director en la consultora de franquícies T4, és el seu gran aliat.

De tot a cent  a boutique_MEDIA_1

De tot a cent a boutique_MEDIA_1 / ÁLVARO MONGE

3
Es llegeix en minuts
EVA MELÚS / BARCELONA

Norbert i Gabrielle Quiles, matrimoni francosuís establert a Barcelona, van obrir la seva primera botiga Muy Mucho el 1997, al carrer de Casanova, en ple Eixample. El local, que prenia el nom d'una escena de la pel·lícula Forrest Gump, venia espelmes, articles de decoració i regal a preus moderats. «El nostre origen va ser el tot a cent, però la nostra imatge s'ha anat sofisticant tant que ja ningú ens descriu així. Cuiden molt les olors o la música. Venem una experiència de compra», explica el fill de la parella, Stephan Quiles, que va agafar les regnes de l'empresa el 2002 recolzat per la seva germana Audrey, responsable de producte i artífex de la imatge de la marca.

Els tons crus i naturals, els articles d'aire romàntic i l'ambient relaxat dels locals han conquistat un públic principalment femení (ronda el 85%). Al llarg d'aquests gairebé 20 anys, Muy Mucho s'ha convertit en molt més. Després de gestar una central de compres i d'una aventura emprenedora a Romania que va enriquir el seu how know, la família Quiles es va aliar el març del 2012 amb la consultora de franquícies T4, amb qui la seva trajectòria ascendent s'ha disparat.

En dos anys i mig, la firma ha triplicat el seu nombre de botigues, locals que ronden els 200 metres quadrats i en què els nous franquiciats inverteixen una mitjana inicial de 180.000 euros. La setmana passada va obrir la seva tercera franquícia al Japó i ja n'ultima la inauguració d'una altra a Porto. Amb diverses negociacions en marxa, espera arribar a les 55 a finals d'any. «I el 2016 esperem arribar al centenar, amb la qual cosa en tres anys ens haurem convertit en líders nacionals del sector», afegeix Albert Boada, director d'àrea de T4, d'expansió de Muy Mucho i propietari de cinc botigues de la firma.

Els nou establiments propis de la família Quiles, tots a Catalunya, i la resta de franquícies sumen avui una facturació total de més de 30 milions d'euros i l'empresa dóna feina a 268 persones. A través de la seva central de compres, Muy Import, aquest any ha fet portar més de 200 contenidors procedents de l'Àsia, d'on arriben el 95% dels seus productes. L'agost del 2014, va inaugurar un centre logístic de 6.000 metres quadrats a Sant Boi de Llobregat, gairebé el doble del que havia estrenat només tres anys abans.

Muy Mucho va ser l'últim gran projecte de Norbert Quiles, un emprenedor nat que havia desenvolupat negocis en àmbits tan diversos com la construcció o les sabatilles. «Ell va tenir la idea i a la meva mare, que es dedicava a la casa, li va agradar molt perquè estava relacionada amb una cosa que ella coneixia bé», recorda Quiles fill, que en aquella època havia deixat Barcelona per estudiar hostaleria i després un postgrau sobre direcció d'empreses a la Universitat de Lausana. La nova aventura emprenedora dels seus pares va ser en principi una oportunitat per aprendre mentre buscava una feina definitiva. La va trobar com a delegat internacional de la Creu Roja, però el 2002, quan estava a punt de rebre destí, urgències familiars el van obligar a triar i es va quedar amb Muy Mucho. «No me'n penedeixo en absolut», afirma.

En aquell moment, un dels millors amics de Quiles durant els seus anys com a estudiant a Suïssa va ser nomenat director d'un gran hotel a Bucarest, on s'estava gestant l'obertura del primer gran centre comercial de la capital. Amb aquesta connexió, Quiles va exportar el concepte Muy Mucho a Romania. Hi van arribar a obrir més d'una vintena de botigues entre el 2003 i el 2010, totes amb la marca de Bambú. «Vam haver de canviar de nom, perquè la traducció de Muy Mucho al romanès resultava grollera», comenta divertit.

Notícies relacionades

Els problemes que van venir anys després, afegeix Quiles, van ser més difícils de solucionar. «La crisi econòmica va arribar a Romania més tard que a Espanya, però quan ho va fer va ser amb passos accelerats i de forma fulminant. Quan les coses van començar a anar no tan bé, es va convertir en un mercat complicat», explica.

Romania va ser el gran camp de proves. Amb l'experiència acunulada en aquells anys, l'empresa familiar va tornar a casa i va començar la seva gran expansió com a Muy Mucho. I continua en això.