El foc olímpic

Algunes aventures empresarials acaben en el punt més alt, petits projectes el camí de les quals les porta a estar, com es diu en anglès, on fire. I mai més ben dit en el cas de Recam Làser, una empresa de Caldes de Montbui que ha rebut l'encàrrec de fabricar ni més ni menys que les més de 14.000 torxes que es faran servir als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro de l'any que ve.

L'empresa va néixer l'any 1988 de la mà de Pere Barrios. En aquell moment treballava en una oficina del Banco Popular a Granollers, i quan va fer les maletes per gaudir de les vacances d'aquell estiu no es podia ni imaginar que tornaria a casa amb alguna cosa més que una idea per crear la seva pròpia empresa. «Era a Sitges de vacances i vaig conèixer a un senyor francès que em va explicar que treballava amb una tècnica per tallar metall mitjançant el làser», recorda Barrios. La idea el va encisar.

Abans d'ocupar el seu lloc de treball al banc, havia treballat com administratiu en una empresa del sector del metall, i sabia de què li estaven parlant. Després de veure'n en persona algunes mostres va quedar meravellat pels acabats: «Aquí no es feia res semblant», recorda. Per aquest motiu va desenvolupar un estudi de mercat que va portar a la pràctica com si es tractés del projecte de final de curs del màster de Màrqueting que estava estudiant. L'estudi li va confirmar que no es feia res igual a Catalunya. «Com es diu: en un país de cecs el borni és el rei, i jo em vaig convertir en el que sabia més de làser sobre metall», diu fent broma.

D'aquesta manera, es va proposar com a comercial a Catalunya i va compaginar la tasca amb la seva feina al banc, fins que va sumar una cartera suficient de clients per no renovar el contracte amb el banc, capitalitzar l'atur i posar en marxa l'empresa. «El primer gran client que vam tenir va ser Gas Gas -ha durat mentre ha mantingut l'activitat-, i ara ja tenim més de 7.000 clients només a Catalunya», apunta.

El primer pas va ser incorporar una màquina, gràcies a la confiança d'un proveïdor i al desemborsament de 69 milions de pessetes que els va permetre oferir tall amb làser. A partir del 1998 van incorporar nous processos que els han permès dominar gairebé tots els procediments de la metal·lúrgia, des de soldar i doblegar fins a perforar o enroscar. «No tenim producte propi, però podem fer peces per a tot tipus de sectors o empreses», assenyala, com KTM, Seat, o diverses del sector ferroviari.

En aquesta etapa de creixement han creat cinc empreses filials a Amèrica, una de les quals al Brasil. «La presència allà ens va permetre concursar per la fabricació de les torxes dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del 2016, i vam tenir una gran sorpresa quan vam saber que havíem guanyat», apunta el fundador de la companyia.

Amb el disseny ja realitzat, l'encàrrec exigeix la fabricació de les 14.680 torxes que es faran servir en el recorregut de la flama des d'Atenes fins a Rio, així com els diferents elements de subjecció per a embarcacions, cadires de rodes i fins i tot per a l'avió que la transportarà: «Hem hagut de crear una cadira especial per a la flama i tots els sistemes de seguretat que l'acompanyen», explica Barrios.

Notícies relacionades

¿És millor apagar i encendre la calefacció o mantenir-la a temperatura constant?

La punxada de Banco de Bilbao amb Banesto

L'encàrrec compta amb un import de 6,5 milions de dòlars i, a part de passejar la flama del Mont Olimp per mig món, també mostrarà la firma de l'empresa vallesana, que també s'ha encarregat d'incorporar un sistema de gas perquè la flama es mantingui viva i no s'apagui. «Hem hagut de sotmetre les torxes a prova per suportar vents de fins a 120 quilòmetres per hora, grans xàfecs i altes pressions, per la qual cosa ens vam enfilar amb ella en un globus aerostàtic, amb èxit», diu.

Participació anterior

L'empresa ja va participar a Barcelona 92 amb la creació dels recipients per al magnesi en les proves de gimnàstica i les lletres del peveter de l'estadi olímpic, de manera que el seu bagatge ja els fa mirar als Jocs Olímpics de Tòquio del 2020 o els d'hivern de Pyongyang del 2018, en què es plantegen participar en els concursos públics que es portin a terme. La firma, que compta amb 400 empleats, preveu facturar 40 milions d'euros aquest any.