16 febr 2020

Anar al contingut

Hisenda rebaixa al 3,75% del PIB el dèficit fiscal català

Mas-Colell diu que el Govern farà els seus propis càlculs per tenir-los en 2 o 3 mesos

Els comptes territorialitzats de Montoro quasi tripliquen el desfasament de Madrid

AGUSTÍ SALA / BARCELONA

Una vegada que ningú nega l'existència de dèficit fiscal en les comunitats més riques arriba la seva estimació. La guerra de xifres. Aquest desfasament, fruit del desequilibri entre el que es rep en forma d'inversions de l'Estat respecte al que s'aporta a través d'impostos es va reduir el 2012 fins al 3,75% del producte interior brut (PIB), amb 7.439 milions d'euros.

És un dels resultats de la segona entrega dels comptes territorialitzats elaborats per un grup d'experts encapçalats per Ángel de la Fuente, nomenats pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. En la corresponent al 2011, que va substituir el concepte de balances fiscals, aquest estudi va presentar un desfasament per a Catalunya de 8.455 milions o el 4,35% del PIB.

Les noves xifres rebaixen fins a 984 euros la xifra mitjana que cada català paga de més respecte al que rep. En el cas de Madrid, es dispara fins a 2.927 euros, al voltant de 2,5 vegades més que a Catalunya. L'informe situa aquesta comunitat com la que més dèficit fiscal pateix, amb el 9,57% del PIB, fins als 19.015 milions d'euros.

Les dades difereixen dels càlculs de la Generalitat que, amb xifres del 2011, situaven el desfasament de la balança fiscal (el retrat de les interrelacions financeres entre les autonomies i l'Estat) en 15.006 milions o el 7,7% del PIB. La diferència es deu al fet que el Govern fa el càlcul tenint en compte les despeses que l'Estat realitza efectivament a Catalunya (flux monetari). Segons aquestes xifres de la Generalitat, cada català va pagar el 2011 un total de 2.055 euros més dels que va rebre, amb el sistema pel qual aposta l'Executiu català.

Amb el mètode càrrega-benefici, que és el que fan servir els experts d'Hisenda i que distribueix les despeses generals com Exteriors o Defensa proporcionalment per tots els territoris, la xifra s'acostava més, al situar-se en 11.087 milions o el 5,7% del PIB.

«ESFORÇ DE TRANSPARÈNCIA» / Hisenda destaca que la publicació suposa «un esforç notable de transparència». Encara que les xifres no coincideixen, l'estudi corrobora que les comunitats que més aporten pateixen un desfasament important pel que fa al que reben. A Madrid la segueixen les illes Balears, amb un dèficit del 5,08% del PIB, fins a 1.330 milions, i Catalunya. Només hi ha una quarta comunitat amb dèficit fiscal, el País Valencià, amb un desfasament entre el que rep respecte al que aporta equivalent a l'1,48% del PIB.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va confiar que els experts que tenen l'encàrrec del Parlament realitzin la seva estimació de les balances fiscals «en dos o tres mesos». Mas-Colell va afirmar que ara la Generalitat ja compta «amb els materials de base» per calcular-les «d'una manera consistent, amb la metodologia seguida fins ara». Al seu torn considera «ideològiques» les xifres publicades pel Govern central. «Les que es publiquen avui segueixen només el procediment de la càrrega-benefici, això es deu a un prejudici estrictament ideològic», va dir. Va recordar que la Generalitat fa els càlculs amb aquest mètode i amb el de flux monetari, que té en compte la inversió directa de l'Estat en el territori. I va atribuir el dèficit fiscal més elevat de Madrid a l'«efecte de la capitalitat», que fa que «la despesa administrativa que es fa a Madrid» s'imputi al conjunt.

L'estudi difós per Hisenda, en què participen també els professors Ramón Barberán i Ezequiel Uriel, constata que després de Ceuta i Melilla, amb el 24,49% del PIB, Extremadura és la comunitat amb més superàvit fiscal, és a dir, que més rep en relació amb el que aporta, amb 2.655 milions o el 15,60% del PIB. La segueix Canàries, amb el 8,58% del PIB.

Les dades van en la línia de l'estudi presentat dilluns per Mas-Colell, segons el qual el sistema de finançament penalitza les comunitats que més aporten per tenir un cost de la vida més alt, i que no es té en compte al realitzar els càlculs. La Generalitat al seu torn critica que el Govern central intenti iniciar la negociació del nou model de finançament autonòmic, que hauria d'haver-se revisat l'any passat, en ple ambient preelectoral.

Malgrat admetre l'existència de dèficit fiscal, els càlculs promoguts per l'Administració central converteixen aquest desfasament a Catalunya en minvant. L'estudi realitzat el 2008 pel Govern socialista va situar aquest desfasament a Catalunya en el 8,70% del PIB i en el 6,55% amb el mètode de càrrega-benefici.

El primer estudi de les balances, convertides en comptes territorialitzats ja amb el PP en el poder, va presentar el 2011 un dèficit fiscal per a Catalunya del 4,3%, que ara situa en el 3,75%.