Talgo ja circula a Rússia

Amb ànims molt diferents afronten un viatger espanyol i un altre de rus un trajecte en tren de llarg recorregut. El primer, proveït amb smartphones i ordinadors, aprofita el periple, normalment de no gaires hores de durada i a velocitats que poden superar els 250 quilòmetres per hora, per avançar feina, preparar una reunió imminent o llegir el diari. El segon, habituat a trajectes de diversos dies, considera el tren com el mitjà ideal per relaxar-se, fent del vagó una mena de prolongació de la seva llar i compartint viandes que se n'ha emportat de casa, partides d'escacs o conversa amb els companys de viatge.

La simbiosi dels dos mons -l'alta velocitat juntament amb la proximitat humana- es pot viure des de dilluns en la ruta que uneix les ciutats de Moscou i Niznhi Nóvgorod, la cinquena ciutat russa en termes de població. Quatre combois fabricats per l'empresa espanyola Talgo recorren des de principis de setmana els 440 quilòmetres que separen les dues ciutats en tres hores i 50 minuts, després de travessar ciutats industrials de la perifèria moscovita, verds prats que es perden a l'horitzó i frondosos boscos de bedolls.

Alguns dels trens, batejats comercialment com a Strizh (falciot) fan parada en ciutats com Vladímir, Kovrov o Dzerzhinsk; altres arriben al seu destí sense interrupcions, després d'arribar en alguns trams velocitats punta de 200 quilòmetres per hora.

Cine soviètic i rus

Com a entreteniment, els passatgers poden disfrutar d'un ampli elenc d'obres clàssiques de la filmografia soviètica i russa, que inclouen títols com ara Ia shagaiu po Moskve (Jo passejo per Moscou), cèlebre comèdia dels anys 60 que narra les aventures de tres joves a la gran ciutat durant un dia i en què participa com a actor un joveníssim Nikita Mijailkov, que al cap i a la fi es convertiria en el més llorejat i internacional director de cine rus, reconegut tant en el festival de Cannes com per l'Acadèmia de Hollywood.

Malgrat que fa més d'una dècada que fabrica o exporta trens per a altres països de la Comunitat d'Estats Independents (CEI) com el Kazakhstan o l'Uzbekistan, l'entrada de Talgo al mercat rus ha sigut àrdua i no ha estat exempta de dificultats. Tal com explica Guillermo Martínez, delegat de l'empresa espanyola per als països de l'antiga Unió Soviètica, els quatres combois de 20 vagons estaven pensats per cobrir la ruta entre Moscou i Kíev, cosa que se'n va anar en orris arran de l'inici de la guerra a l'est d'Ucraïna. «Ens van oferir en lloc seu el trajecte entre Moscou i Nizhni Nóvgorod», explica. La suma del contracte, que inclou l'enviament de tres trens més que en mesos futurs que portaran a terme la ruta Moscou-Berlín, ascendeix a 135 milions d'euros sense IVA.

Notícies relacionades

El Govern defensa que el seu pacte amb Acciona rebaixa de 1.400 a 492 milions d’euros el cost de la privatització fallida d’ATLL

La Generalitat donarà fins a 80.000 euros a les empreses catalanes que obrin una filial a l’estranger

A principis d'any, i en un marc de deteriorament de les relacions entre Occident i Rússia, el president Vladímir Putin va criticar públicament el seu ministre de Transports, Maksim Sokolov, per comprar trens estrangers. «¿Era realment necessari comprar trens a l'estranger sense garantir encàrrecs a les nostres empreses?», va recriminar el líder del Kremlin al seu subordinat.

Tot plegat no ha desanimat Talgo, que preveu dissenyar «un tren específic» per al mercat local.  «Part dels components» es fabricarien a Rússia, cosa que  contribuiria a desenvolupar també la indústria local, avança Martínez.