La ràtio

'Intocabili'

1
Es llegeix en minuts
JOSEP-MARIA Ureta

Devem als periodistes italians Sergio Rizzo i Gian A. Stella la introducció en el nostre vocabulari polític del terme casta. El van fer servir en els seus textos en el venerat Corriera de la Sera a partir del 2007. Va ser un inventari, després convertit en llibre (ara en espanyol: La casta. De cómo los políticos se volvieron intocables, edició de Capitán Swing), de les nombroses corrupteles comeses pels 900 polítics italians que campen per Montecitorio. En comparació, Itàlia ens porta set anys d'avantatge a l'hora de desemmascarar els corruptes (i també els titellaires de curt recorregut com Bepe Grillo, tinguem-ho en compte).

Quan aparegui una obra similar a Espanya, Rodrigo Rato hi tindrà un capítol especial. És, per ara, el millor símbol de la impostura entre el que es predica i el que s'exerceix. ¿Un comissionista de les adjudicacions  públiques? No, això queda per als estranys. Rodrigo ja era ric de segona generació quan va entrar en política. Ara se l'acusa d'haver utilitzat les mateixes lleis que va impulsar i va emparar, la dels artificis fiscals que tan bé redacten les quatre grans consultores globals, per garantir que els seus descendents tampoc paguin impostos. Llavors seran intocables de tercera generació.