Empresaris atònits

«La que hauria de ser aquí és Ada Colau» . Un empresari del Vallès Occidental, americana fosca i carpeta sota el braç, s’expressava amb certa ironia abans que comencés la intervenció d’obertura de la XXXI Reunió del Cercle d’Economia a Sitges. A les portes de la conferència inaugural a càrrec del president Artur Mas no es parlava ahir de res més. Potser perquè les jornades del lobby empresarial, tot i que atrauen empresaris de tot Espanya, són un fòrum en què es reuneix la burgesia catalana i, sobretot, la barcelonina, la victòria de la líder de Barcelona en Comú era el principal tema de debat en tots els rotlles. Fins i tot per sobre de les reflexions dels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques a la resta d’Espanya. I molt per sobre del debat sobiranista, que en les mateixes jornades del 2014 va acaparar tota l’atenció.

«L’única cosa que li demanem és que n’aprengui ràpid; és l’únic que se li pot demanar a una persona com Colau» , assegurava ahir un empresari. L’exdirigent de la PAH, candidata ferma a convertir-se en la futura alcaldessa de Barcelona, no figura entre els convidats a les jornades empresarials que segueixen avui i s’acaben demà, dissabte, amb la clausura a càrrec de Mariano Rajoy. El seu programa inclou el líder de Ciutadans, Albert Rivera, o el president d’ERC, Oriol Junqueras. Ningú entre la classe dirigent, confessaven ahir, s’imaginava que Xavier Trias quedaria descavalcat de l’Ajuntament i impossibilitat de poder tancar un pacte.

Pels passadissos, i sense ganes de fer-ho en públic, les referències a la falta d’experiència en la gestió pública o privada de Colau eren ahir el primer argument de crítica que esmentaven els empresaris, que es mostraven clarament espantats per la derrota de CiU (10 regidors davant els 11 de Barcelona en Comú), la debacle del PSC (5 regidors) i la forta caiguda del PP (3 regidors) a l’Ajuntament de Barcelona.

«L’única cosa que li diria si és que tinc oportunitat de parlar amb ella és que primer escolti i després parli, perquè accedirà a l’alcaldia amb molts prejudicis sobre els empresaris i el que representa la creació de riquesa» , criticava ahir un alt càrrec d’un lobby empresarial barceloní.

Molts reconeixien que ja havien trucat a Colau per demanar-li cita, amb la previsió que amb tota probabilitat serà investida alcaldessa el pròxim 13 de juny. Això malgrat el desafiament de Trias, que ahir va deixar la porta oberta a configurar una alternativa per governar al consistori barceloní amb ERC, el PSC i el PP, cosa que va ser rebutjada en rodó per socialistes i republicans. «Li hem demanat cita perquè necessitem que es firmin contractes que ara estan aprovats, però pendents de firma. Ens han avisat que es para tot» , alertava ahir un directiu.

Els aspectes que preocupen els empresaris reunits a la petita població del Garraf són la possible paràlisi de projectes empresarials i hotelers en marxa a la capital catalana, la falta d’implicació que ha mostrat en més d’una ocasió Colau per actes que consideren importants per a la ciutat com per exemple el Mobile World Congresss (MWC) o la Fórmula 1; el paper que l’Ajuntament pugui desenvolupar en institucions amb participació pública com és el cas de Fira de Barcelona; o pel fet que el futur equip gestor de l’Ajuntament pugui recórrer a la despesa i deixi els comptes del consistori, ara totalment sanejats, amb dèficit d’aquí quatre anys.

Notícies relacionades

Pla del Govern perquè Catalunya escali en la indústria de la defensa

La riquesa de les famílies arriba al rècord de 2,6 bilions el 2025

En tot cas, els passadissos del Cercle també van ser un fòrum per analitzar el tauler polític català i espanyol i per fer quinieles sobre les eleccions autonòmiques a Catalunya del 27-S, que encara no estan convocades.

«Si finalment Colau és alcaldessa de la ciutat i una coalició de Podem i altres forces d’esquerra guanya la Generalitat el panorama serà molt complicat per a la governabilitat» , assegurava un empresari després d’escoltar al ministre Luis de Guindos advertir que «el que és fonamental és no revertir les reformes econòmiques» portades a terme. Una música per a les orelles dels empresaris que cada vegada sona més llunyana.