Pur vici

Fumar, beure, jugar a cartes. No semblen activitats que s'hagin de portar a terme en la jornada laboral. Però, en aquest país, la realitat supera la ficció i tot pot passar. Fins i tot, que hi hagi pronunciaments de Tribunals Superiors de Justícia (cosa que significa que es van recórrer els d'instància) en què es discuteixi sobre la procedència de l'acomiadament dels treballadors abonats a aquestes pràctiques.

Els judicis fa sortir a la llum les misèries quotidianes, les incoherències, les incompetències, tot això en funció de l'habilitat probatòria i argumentativa dels advocats. Les sentències judicials acostumen a tenir un tractament mediàtic incomplet. Com en altres àmbits, el més important és el titular. Rarament emissor, lector o tertulià baixen a la lectura del seu contingut, de manera que sovint es treuen conclusions errònies o es perden oportunitats per a la reflexió i l'aprenentatge.

En els casos que comento, tant el TSJ de Galícia com el de Catalunya van dir que l'acomiadament era improcedent. ¿Significa que podem fumar a la feina o dedicar-nos a jugar en lloc de treballar? ¿Significa que la llei actua a manera de coadjuvant de pràctiques indegudes dels treballadors? ¿O que, amb la seva vis protectora, acaba donant tutela indiscriminada en contra de tota racionalitat i justícia?

¿Què va induir aquests tribunals a decidir que l'acomiadament era improcedent i que l'empresa havia de readmetre els treballadors o indemnitzar-los?

En el cas de la timba de cartes, perquè l'empresari no els donava prou feina. El Tribunal va destacar que la conducta dels treballadors era censurable perquè haurien d'haver alertat l'empresa de la falta d'activitat, però que tot i això la gravetat dels fets s'havia de matisar per la falta de diligència empresarial. Un despropòsit es miri per on es miri que ens porta a la idea de qualitat. La gestió empresarial ha de ser de qualitat. I això significa planificar, mesurar, organitzar, reajustar i assegurar que les càrregues de treball són raonables i tenen sentit. I les relacions interpersonals a les empreses han de ser també de qualitat, en totes dues direccions. Els treballadors haurien d'estar prou apoderats per opinar, suggerir o alertar i no ser mers operaris.

Notícies relacionades

Catalunya, cinquè mercat que més inversió estrangera atrau en salut digital

El Consorci admet 12 ‘start-ups’ logístiques més a la seva incubadora

En el cas del treballador que fumava i bevia a la feina, perquè la direcció tolerava aquesta mena de conductes, fins al punt que ella mateixa feia el mateix. ¿Com podem sancionar el que tolerem? Una incoherència molt gran que s'interpreta com a discrecionalitat, arbitrarietat i en casos extrems discriminació. I quan això passa no serveix de res que hàgim qualificat la conducta del treballador de greu.

L'àmbit de les relacions laborals i la gestió de persones arrossega massa vicis. I ni la llei ni els tribunals s'haurien d'utilitzar com l'àmbit natural des del qual resoldre'ls. És molt més fàcil. És una qüestió de responsabilitat.