Tipus d'interès negatiu... anomalia temporal

Per primera vegada en la història, el Tresor espanyol ha col·locat deute, lletres a 6 mesos en aquest cas, a tipus d'interès negatiu, al -0,002%, en la pràctica 0%. El Tresor pagava més d'un 5% per aquestes mateixes lletres el 2012... ja es veu que la situació ha canviat radicalment.

1. ¿Per què els tipus són negatius? La demanda de lletres i bons ha augmentat molt i com que l'oferta és la mateixa, els tipus baixen. En concret en aquesta subhasta de lletres la demanda ha sigut cinc vegades l'oferta.

2. ¿Per què augmenta la demanda de lletres i bons? Hi ha molta liquiditat a causa del pla de recompra de bons (QE) llançat pel BCE. El BCE ha comprat només al març uns 5.500 milions de bons públics i privats espanyols. Ara els inversors institucionals (bancs, fons de pensions i d'inversió) tenen liquiditat per 5.500 milions. Mentre pensen en què invertir, posen els diners en lloc segur, en lletres del Tresor a curt termini, fins i tot a costa de pagar per això o d'obtenir rendibilitat 0. Aquesta situació s'està donant a tota la zona euro.

3. ¿Qui està interessat a pagar per prestar? En principi, ningú. Però els inversors institucionals, que són els que compren les lletres (els que presten), estan obligats pel regulador a tenir un determinat percentatge de la seva cartera en actius de mínim risc, o en liquiditat, i han de comprar les lletres sí o sí.

4. ¿Qui compra les lletres? El 70% de les lletres en circulació està en mans de «no residents», bàsicament bancs i fons estrangers; el 10% en mans de bancs espanyols i un 7% més en fons d'inversió i pensions espanyols.

5. ¿És normal pagar per prestar? No. El sentit comú ho indica (no cal ser economista). I tot el que no és normal acaba tornant a la normalitat, com ens ho ha demostrat la història recent i passada.

6. ¿Hi ha tipus d'interès negatius en deute públic a llarg termini? Sí. Els bons a 2 anys cotitzen a tipus negatius o 0 en la majoria de països de l'euro; el rang va del -0,27% a Alemanya al 0,15% d'Itàlia. Xifres molt petites que comencen per zero, però a efectes pràctics rendibilitat 0. En bons a 5 anys el rang va del -0,11% d'Alemanya al +0,5 d'Itàlia i Espanya. El cas que crida més l'atenció és el dels bons a 10 anys, en què la rendibilitat va del 0,18% a Alemanya a l'1,6% de Portugal. El Tresor d'Espanya està pagant un 1,17% per les seves emissions de bons a 10 anys. Mai havíem pagat tan poc.

7. ¿És normal que els bons a 10 anys donin tan poca rendibilitat? No és normal en absolut. La rendibilitat mitjana del bo alemany a 10 anys ha sigut del 4%±2% en temps de baixes o alces. El 0% no l'havíem vist mai. No té sentit que un inversor posi els seus diners al 0% durant 10 anys, sabent que no tindrà cap rendibilitat, que el bo no es revaloritzarà per poder-lo vendre i que tard o d'hora la inflació apareixerà i es menjarà part del principal.

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

¿Vols obrir un rocòdrom? Descobreix la nova fórmula d'Indoorwall i aconsegueix una rendibilitat alta

8. ¿Això és bo per a l'economia? Molt bo. Si el tipus d'interès del deute públic és anormalment baix, també ho serà el tipus d'interès que paguem individus i empreses; amb tipus d'interès molt baixos es reanimen el consum i la inversió i amb això l'economia i la creació d'ocupació.

9. ¿Durarà aquesta situació? No. Quan el creixement econòmic es consolidi a la zona euro (a nivells del 2% ), les empreses apujaran preus i tindrem una moderada inflació (a l'1% o 2%). El BCE deixarà d'injectar liquiditat i tornarem a poc a poc a la normalitat de tipus d'interès (al voltant del 4%).