No som tercer món

Esteban González Pons ha promès crear 3,5 milions de llocs de treball a Espanya si segueix governant el PP. Artur Mas, en vigília de les eleccions del 2012, prometia abaixar la desocupació a Catalunya del 22% al 10,5%; i, ja posats a fer, augmentar l'esperança de vida dels catalans en un 5% i la supervivència del càncer en un altre 5%. Compulsius atacs preelectorals d'eufòria que, en general, a l'electorat li produeixen una profunda indiferència. Espanya no és ni serà la promesa Disneyland, però tampoc és un país de pandereta.

En aquest sentit, el VII Informe Cranet-Esade-Mercer, una investigació sobre les polítiques de recursos humans en empreses de més de 200 treballadors, presenta resultats interessants. El primer que es constata és que, com a resposta a la crisi, les empreses estan apostant per departaments de recursos humans que estiguin implicats en l'estratègia. Això suposa més interès per la gestió dels empleats i pel que aquests puguin aportar professionalment. El reclutament i la selecció de persones, amb el suport inestimable de les xarxes socials, s'està sofisticant donant accés a candidats fins ara difícils de localitzar.

L'avaluació del rendiment i la política salarial es lliguen cada vegada més als objectius de l'empresa, senyal inequívoc d'una aposta per la competitivitat basada en l'eficiència dels seus empleats més que en les rebaixes salarials. A aquesta aposta competitiva hi ajuda la presència i incorporació massiva de dones als departaments de RRHH, un fet controvertit pel seu volum, però amb efectes positius quan del que es tracta no és d'administrar persones, sinó de gestionar-les.

Tots aquests senyals indiquen el nivell competitiu, internacionalment comparable, de moltes de les nostres empreses. Una evolució amb ombres, com l'aposta, probablement inevitable en temps de crisi, per acomiadar, per aprofitar al màxim la mobilitat interna i, en conseqüència, per no renovar plantilles frenant la important incorporació de coneixement jove.

També és discutible la tendència observada a relegar el paper dels comitès d'empresa i sindicats, privilegiant la relació directa amb els empleats.

Notícies relacionades

¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?

Rafael Villaseca assumeix la presidència de Veolia España

I el més controvertit: aquesta evolució cap a la competitivitat per l'eficiència i no només pel cost, que és positiva, té la seva contrapartida en una creixent i sofisticada monitorització del que els empleats fan en quantitat i qualitat. I això en un entorn laboral amb desocupats molt preparats i disposats a treballar més per menys, que empeny els empleats a fer esforços constants per mantenir-se al dia, renunciant a la vida personal, i en molts casos a drets reconeguts a la conciliació, que si s'exerceixen poden afectar el seu futur laboral, amb la conseqüència de creixement de l'estrès i dels  episodis depressius.

Que aquest sigui el preu a pagar per ser competitius és una discussió a abordar. Ara per ara, sembla bastant inevitable.