Coincidir no és cedir

Mereixeria que li apliquessin aquell conte de Monterroso: «Quan Jaume Segura-Illa va decidir dedicar-se a l'assessoria fiscal, els inspectors d'Hisenda ja eren allà». Substitueixin el dinosaure del conte original per les antigues oficines d'Hisenda de la Via Laietana de Barcelona. El Jaume és qui es devia quedar atònit, acabat de titular com a professor mercantil, al veure que aquells homes vestits de gris marengo desgastat li suggerien seguir despatxant al seu domicili particular els dissabtes al matí. Aquests dies acaba de rebre dos reconeixements que fan honor a una vida discreta i fecunda de 60 anys de professió.

D'un costat, la fundació Pont i Lancuentra han rendit homenatge als 60 anys de Segura-Illa com a assessor fiscal. Als que no els sona de res el nom d'aquesta fundació, n'hi hauria prou amb el record i el magisteri del catedràtic Magí Pont Mestres, el referent acadèmic català més important en matèria de comptabilitat i fiscalitat, per calibrar la importància del reconeixement acadèmic a Segura.

Però l'obra més perdurable de   Jaume Segura-Illa és una altra, perquè té pocs precedents: la fusió exitosa del seu despatx d'assessoria fiscal per a pimes amb el de Josep Clavera Bachero, un altre veterà de l'assessoria de les d'abans.

Així ha nascut el bufet Segura-Illa Clavera. Del primer cognom, ja amb guió per ser marca de referència en el sector de l'assessoria, Oriol Segura-Illa. Del segon, Elisenda Clavera i el seu germà Sergi. Sumen més de 25 professionals dedicats a l'assessoria fiscal. Un dels més grans dels mitjans, en un sector dominat per multinacionals. Instal·lats, per cert, a l'edifici Windsor de la Diagonal, a l'espai on es va fundar l'actual GAES, especialista en audiòfons. I ells, consultors. Alguna cosa es deu encomanar.

Notícies relacionades

La visita de viatgers tot l’any fa pujar un 20% l’ocupació en el sector

No és un fracàs

Com passa en les fusions d'empreses de serveis, el més difícil d'acoblar són les cultures. En presència del gran faedor, Jaume Segura, els dos successors reciten la lliçó a partir de la màxima irònica del mestre: «Si tothom declarés bé a Hisenda, no tindríem feina». «La cultura de l'excel·lència no hi entén de dimensions, aquí ens ajustem millor a cada client i li expliquem els seus deures fiscals», adverteix Oriol. S'hi suma Elisenda: «Som petits però especialitzats, encara que als nostres clients els costi més sincerar-se».

Vindiquen la sastreria a mida, també en el camp de l'assessoria fiscal. Compleixen el que Segura plasma en la seva altra vocació, la poesia: «Tant de temps / en què hem coincidit / i ara només queda el record / la sensació plàcida / d'haver fet serenament el mateix camí.» Sense cedir.