El número dos de Rato va rebutjar la targeta b per ser «una mala praxi»

La setmana no ha pogut acabar pitjor per als 27 usuaris de les targetes black de Caja Madrid. Després que el jutge Fernando Andreu i el fiscal Alejandro Luzón els han fet posar-se vermells durant els seus interrogatoris, ahir els seus col·legues els van deixar en evidència. L'expresident de Caja Madrid Jaime Terceiro (1988-1996) va sostenir que l'austeritat era la marca de la casa durant el seu mandat i Francisco Verdú, exnúmero dos de Rodrigo Rato a Bankia, va assegurar que va rebutjar la business d'or perquè era «una mala praxi» disposar d'una targeta per a despeses personals sense justificar. Tots dos van declarar com a testimonis amb tres persones més, entre ells l'auditor de Bankia, Iñaki Azaola, que va repetir fins a la sacietat que les targetes opaques estaven «fora del circuit ordinari» d'aquesta entitat.

Durant tres dies han declarat com a imputats els 27 membres del consell d'administració de Caja Madrid. Tots van explicar al jutge com si es tractés d'un mantra que les business eren per a despeses personals -com acredita el llistat dels seus moviments-, que aquests diners eren legals i que estaven exempts de tributació. Però ahir, Terceiro, els va deixar KO, segons fonts jurídiques.

L'expresident de Caja Madrid va explicar que el seu salari al capdavant d'aquesta entitat era de 132.000 euros anuals que van arribar als 200.000 al final del seu mandat per l'increment de l'IPC. La seva nòmina va ser fixada pel consell d'administració. També va aclarir que els membres d'aquest consell no rebien un sou sinó 150 euros en concepte de dietes per assistir a una dotzena de sessions del consell, és a dir, un total de 1.800 euros anuals.

LES VISA/ Terceiro també va confirmar que les Visa van arribar a Caja Madrid el 1988 quan les caixes es van liberalitzar i ell va optar, com consta en una acta de l'entitat, per fixar «un incentiu de gestió» per equiparar-se amb el sistema retributiu dels bancs. No obstant, aquestes targetes eren exclusivament per a despeses de representació i tenien un límit de 600 euros mensuals que cap dels consellers va sobrepassar, ja que la mitjana de les seves despeses va rondar entre els 300 i els 250 euros mensuals, segons les seves explicacions.

A més, els consellers d'aquella època havien de presentar justificants i eren controlats pel llavors secretari general, Ángel Montero, (que ja és mort) que, per exemple, no els deixava carregar dinars els divendres o allotjar-se en hotels de tres estrelles. Per això, va rebutjar que es donés un marge als consellers, com han declarat davant Andreu, per comprar llibres, roba o altres capritxos. A més, va manifestar que aquestes despeses eren supervisades per l'auditoria i que Caja Madrid les desgravava en l'impost de societats.

Així mateix, va reconèixer que el 1994, com figura en una altra acta de l'entitat, es va augmentar el nombre d'usuaris de les targetes per a executius «amb categoria inferior als membres del comitè de direcció». I que se'ls va indicar que només podien usar-les en despeses de feina. Per això, es va mostrar molest amb els antics col·legues que han declarat que aquestes targetes eren un complement a la seva retribució, ja que va titllar de «disbarat» que es pogués utilitzar una Visa amb aquesta finalitat.

Terceiro tampoc va voler assumir la responsabilitat de l'emissió de les targetes black i va explicar que ell no les va poder autoritzar perquè les business or disposaven d'un xip que no es va incorporar fins al 2012. Diversos exconsellers han sostingut que durant el mandat de Blesa es va generalitzar l'ús de les targetes opaques.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

L'EXPERIÈNCIA/ La declaració de Verdú també va ser un revés per a Rodrigo Rato, que va trigar només unes hores a replicar-li a través d'un comunicat a una agència de notícies. L'exconseller delegat de Bankia va explicar que Rato li va entregar un sobre amb la targeta b i la documentació i que el va informar que podia gastar el límit de 75.000 euros anuals en el que volgués. Verdú va assegurar que va tornar el paquet a Rato i li va deixar anar: «És una mala praxi». L'expresident el va intentar convèncer que entrés en aquest club en què només hi havia quatre persones. Aquest testimoni va justificar la seva decisió perquè en els seus 30 anys com a banquer no havia vist que es pogués usar una targeta sense justificar. L'expresident de Bankia va negar, com davant el jutge, haver mantingut aquesta conversa.

L'auditor va revelar que va conèixer l'existència de les targetes b el gener del 2014 perquè no estaven al circuit ordinari. I els altres dos testimonis, Iñigo Aldaz, i Esteban Tejera, van explicar que van presentar justificants de les seves targetes perquè eren per a despeses de representació i van recalcar que no van tenir mai una targeta b.