Femcat inicia una etapa amb més perfil de 'lobby'

És un lobby i ho serà més. Ramon Carbonell, el nou president de Femcat, està decidit a reforçar aquest paper de l'organització que defuig entrar en debats públics sobre política. «De patronal segur que no en som. Som una fundació per fer lobby amb l'objectiu que Catalunya sigui un dels països o zones més competitives d'Europa i del món amb una societat cohesionada», sentencia.

Una vegada desvinculat de l'empresa familiar Copcisa, de la qual va ser vicepresident després d'un procés de sanejament i reestructuració de deute, Carbonell ha emprès una etapa nova en negocis energètics i com a president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En aquesta nova fase, la presidència de Femcat, per a la qual va ser elegit per l'assemblea de l'organització en substitució de Miquel Martí (Moventia) a finals de gener, és també un al·licient per reprendre la defensa de la reindustrialització. «Defensem una Catalunya industrial. És cert que ha perdut pes amb la crisi, però volem que es mantingui la mentalitat industrial. I per aconseguir-ho és essencial la universitat i la investigació».

NISSAGUES / Hi ha qui ha interpretat que els grans empresaris i nissagues han deixat la fundació, però Carbonell ho nega. «Les nissagues hi són, encara que la nova directiva té una mitjana d'edat de menys de 50 anys, cosa que, a la vegada, permet mantenir l'exigència fundacional de renovació», explica. De fet, encara que es preveuen presidències de tres anys, els canvis es porten a terme cada dos, recorda. Per exemple, a la cúpula l'acompanyen en les vicepresidències, que passen de cinc a quatre, Ricard Aubert (conseller de Simon); Elena Massot (adjunta a la direcció general de Vertix); David Nogareda (conseller delegat de Labotario Hipra) i Pau Relat (conseller delegat de Mat Investment Holding).

Notícies relacionades

El truc de la nòmina que congela el teu sou encara que pugi el conveni col·lectiu

Ignacio Zunzunegui (Revolut): «Hem pres la decisió d’anar amb peus de plom en el crèdit»

Una de les seves prioritats és crear grups de treball per «repensar» cadascuna de les activitats que duen a terme, com per exemple les d'acostament del món de l'empresa als diputats del Parlament, a la universitat i a les escoles. Però això no significa no seguir fent-les, sinó «mantenir-les iguals o de forma diferent», segons el que sorgeixi dels grups de treball. A diferència d'altres organitzacions, com podria ser el cas de Foment, Femcat opta per no definir-se políticament de forma pública, assegura. «Si ens consideren un lobby empresarial nacionalista és pel que no diem, més que no pas pel que diem», afirma.

Tampoc vol entrar en polèmiques en relació amb el procés sobiranista. «Les estadístiques s'arreglen en un sentit o l'altre. La gent té prou informació per prendre les seves decisions i assumir el resultat que sorgeixi de les urnes», assegura. «Femcat no s'ha de posicionar. Estem al servei del país i per vetllar perquè hi hagi un marc perquè les empreses siguin competitives», afirma.