Qüestió de confiança

Si fos pels seus respectius programes electorals, Juan Rosell i Antonio Garamendi -avui seran proclamats candidats- bé podrien compartir la presidència de la CEOE després de les eleccions que els enfrontaran el pròxim dia 17. Tots dos volen fer una organització més transparent, eficaç, respectada i amb més pes social. Sense diferències radicals, el vot es deixarà portar per qüestions d'estil, confiança i credibilitat.

Com que la imatge de la CEOE no passa actualment pel seu millor moment -l'ombra del penat Gerardo Díaz Ferrán és allargada i Rosell s'ha hagut de desprendre de dos dels vicepresidents afins al seu antecessor, Arturo Fernández i Jesús Terciado-, la bandera de les bones pràctiques i de la netedat en la gestió és enarborada pels dos candidats. L'empresari català té a favor seu que sota el seu mandat es va aprovar el codi ètic. Però l'aspirant, empresari basc, vol fer un pas més i parla d'aplicar-lo sense excuses ni excepcions.

El nouvingut i el veterà

En molts aspectes, el programa de Garamendi recorda el de Rosell de fa quatre anys, quan va arribar a Madrid a fer-se càrrec d'una patronal sense influència social ni política. I en la proposta de Rosell es veu el coneixement que dóna l'experiència acumulada en quatre anys en què s'ha trobat «massa impediments».

Si per a l'actual president s'ha d'«impulsar la figura de l'empresari com a creador de riquesa», el seu rival emfatitza que s'ha de «recuperar l'autoritat, el prestigi i la influència», «tornar a encarrilar els interessos dels empresaris» i ser «independents».

En aquests anys ha pesat l'ombra del Consell Empresarial de la Competitivitat (CEC), presidit per César Alierta i que reuneix un selecte grup de notables que els ciutadans identifiquen amb el poder econòmic i empresarial d'Espanya. La CEOE va perdre peu encara que Rosell ha tractat de redreçar la postura i estrènyer la col·laboració. Aquí el programa de Garamendi és més concret i assegura que l'organització ha de disposar de «propostes pròpies que agafin la davantera» i «participar en els grans debats». Una de les principals «rèmores», assegura el basc, és «anar a remolc de les iniciatives de l'entorn empresarial».

Per la seva condició de català, a Rosell se li ha demanat més que a ningú que es mulli sobre el dret a decidir i la consulta. En les seves respostes mai ha creat polèmiques i s'ha mogut buscant l'equilibri d'una organització amb opinions variades. Ara al seu programa tampoc cita la qüestió catalana, encara que es pot entendre que la inclou quan parla del malestar social, «barreja de la situació econòmica, els múltiples casos de corrupció i alguna altra qüestió política…».

Garamendi sí que aposta perquè la CEOE participi «activament com a agent social en els debats que afecten la medul·la i la vertebració d'Espanya, com poden ser la unitat de l'Estat, la defensa de la Constitució i la Corona…».

Pel que fa a la resta, els dos candidats a penes difereixen en les accions per impulsar l'economia. Tant Rosell com Garamendi volen revisar les relacions amb Cepime, que s'ha mantingut oculta per la CEOE. També coincideixen a reformar les Cambres de Comerç per impulsar la sortida a l'exterior de les empreses, però restant-los el paper de lobby representatiu. Tots dos volen reflotar les mútues, simplificar l'administració i la burocràcia, impulsar la unitat de mercat en legislació a tot Espanya i mantenir estretes relacions amb Europa.

Rosell i Garamendi aposten per rebaixar les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social i els impostos, reduir la morositat de les administracions i els costos de l'acomiadament així com reformar la formació professional per reduir l'atur juvenil.

Notícies relacionades

Els fills d’Andic evoquen el seu pare, el "visionari" fundador de Mango

Fira de BCN arriba a un rècord d’ingressos de més de 350 milions

Tots dos volen una llei de vaga, encara que reconeixen que és una qüestió complexa, i defensen la negociació col·lectiva però prefereixen una legislació laboral que limiti encara més el paper dels jutges en cas de conflicte.

Cap dels dos candidats defensa un contracte únic ni reduir els actuals ni acabar amb la dualitat, però sí més flexibilitat per poder contractar segons indiqui el mercat. Com assenyala Garamendi, els contractes temporals i a temps parcial «són valuosos» per adaptar les plantilles a les necessitats concretes de les empreses.