El 'superministre' del PSOE que va expropiar Rumasa

L'economista Miguel Boyer, conegut com 'el superministre' en els anys en què va ser titular d'Economia, Hisenda i Comerç en el primer Govern de Felipe González, serà recordat fonamentalment per haver portat a terme l'expropiació de Rumasa. Boyer ha mort  aquest dilluns d'una embòlia pulmonar.

Per a la història queden les imatges del president de Rumasa, José María Ruiz-Mateos, atacant al crit de "¡que te pego una leche!" a Boyer, a qui va perseguir sense descans disfressat de Superman o de presidiari, entre altres coses.

De la seva etapa al Govern socialista queda una estricta política monetària dirigida a controlar la inflació, així com el xoc ideològic amb l'altre pes pesant del Gabinet, el vicepresident Alfonso Guerra.

Canvis polítics

És probable que en aquells anys comencés la seva transició política, que va tenir com a punt d'inflexió la seva inesperada dimissió del Govern el juliol de 1985 i va acabar quan va deixar les files socialistes el 1996 per recolzar públicament el programa econòmic dels que fins llavors havien estat els seus adversaris polítics.

El 2002 seria nomenat membre del patronat de la FAES, la fundació del PP, a proposta de l'expresident del Govern José María Aznar, encara que la va abandonar el 2011 en un altre gir pel qual va tornar a acostar-se al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Casat amb Isabel Preysler

Los contrastos també van arribar a la seva vida privada, en què va passar de la discreció del seu matrimoni amb la ginecòloga Elena Arnedo, amb qui va tenir dos fills, al seu enllaç amb la reina del paper cuixé Isabel Preysler, amb qui ha estat casat més de 26 anys i va tenir una filla.

La parella va formar part de la denominada 'beautiful people', gent del món financer i empresarial que van prosperar en els anys 80 i 90 durant els governs socialistes, com l'exgovernador del Banc d'Espanya Mariano Rubio o l'expresident de Banesto Mario Conde.

Per la seva pertinença a aquell cercle es va veure esquitxat pel cas Ibercorp, escàndol financer que va suposar la caiguda en desgràcia de Mariano Rubio, però del qual Boyer va sortir indemne.

Fill d'exiliats catalans

Miguel Boyer Salvador va néixer el 5 de febrer de 1939 a Sant Joan Lohitzune (França) en el si d'una família catalana exiliada, dos mesos abans del fi de la Guerra Civil.

Llicenciat en Ciències Físiques i Ciències Econòmiques amb premi extraordinari per la Universitat Complutense de Madrid, va ser militant socialista des dels anys 70, cosa que li va costar diversos mesos de presó a Carabanchel i l'expulsió de la Junta d'Energia Nuclear, on treballava com a físic.

Va entrar a formar part de l'Executiva socialista el 1976 i va resultar elegit diputat per Jaén en les eleccions de març de 1979, si bé un any i mig més tard va renunciar per motius professionals. Abans d'això ja havia estat economista del servei d'estudis del Banc d'Espanya, director d'Estudis de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) i director de Planificació d'Unión de Explosivos Riotinto.

Li va durar poc el descans de la política perquè el desembre de 1982 va entrar a formar part del primer Gabinet de Felipe González, anys en què es va guanyar la fama de fred i altiu, i en què va arribar a estar considerat el ministre més poderós d'aquell Govern.

Enfrontament amb Alfonso Guerra

Les seves polítiques d'ajust i reformes es van trobar amb l'oposició de l'aparell guerrista i dels sindicats, defensors d'una política econòmica més expansiva davant les que consideraven mesures liberals de Boyer.

Van ser els anys de la reconversió industrial, que va generar una elevada destrucció d'ocupació, i de l'expropiació per decret de Rumasa, un dels grups privats més grans del país per protegir l'erari públic (un dels seus principals creditors), els seus treballadors i els accionistes.

La sortida de Boyer del Govern a petició pròpia es va justificar en el cansament, però inevitablement va ser interpretada com la victòria d'Alfonso Guerra.

Notícies relacionades

Mor l'exministre Miguel Boyer als 75 anys

Les dones només gestionen una de cada tres empreses franquiciades

Després del seu període a l'Executiu va passar pel Banc Exterior, Cartera Central, Grucycsa i FCC, fins que va ser nomenat president de CLH, càrrec que va ocupar fins al 2005.

En els anys posteriors fue designat conseller de Reyal Urbis i de Red Eléctrica de España, consells en què va causar baixa després de patir un vessament cerebral la primavera del 2012.