Qüestió de concepte

L'Informe de Competitivitat del Fòrum Econòmic Mundial aparegut recentment no mostra,  un altre cop, la fotogènia d'Espanya, i menys si s'hi acosta el zoom. Si a nivell general ocupa el lloc 35, quan mesura l'eficiència del mercat laboral, se'n va al lloc 100, per sota, a Europa, d'Eslovènia, Eslovàquia, Lituània, Montenegro, Polònia o Portugal. Respecte als països europeus que cataloguem com a pròspers el diferencial és devastador. Gran Bretanya ocupa el lloc 5; Dinamarca, el 12; Noruega, el 13; Suècia, el 20, i Alemanya, el 35.

La pregunta que salta automàticament és: ¿Com és que es dóna aquest resultat després d'unes reformes laborals que, es va dir, ens equiparaven amb el «model europeu»?

A falta d'indicadors científicament vàlids per mesurar l'efectivitat de les reformes, i per evitar la resposta que no hi hagut prou temps per calibrar-ne els efectes, proposo canviar el focus de reflexió.

L'informe defineix els pilars sobre els quals se sustenta la competitivitat. Aquí ja apareix la sorpresa.  Afirma que la flexibilitat i l'eficiència del mercat de treball són crítics per assegurar que els treballadors estiguin, en tot moment, ubicats al lloc més adequat i proveïts de tots els incentius que els permetin donar el millor de si mateixos.

És a dir: la flexibilitat no és un instrument per abaratir costos laborals o per quadrar els resultats comptables de l'empresa. És un instrument intel·ligent al servei del desenvolupament professional i, per tant, del desenvolupament de l'activitat productiva. Posa l'accent en la persona i no en la mecànica financera. I en definitiva, és un instrument que estableix, com a condició prèvia necessària, disposar d'una bona cultura en gestió de persones.

Si avancem en la lectura, l'informe insisteix, un cop més, en la importància d'afavorir els trànsits entre desocupació i ocupació. Aquesta no és una qüestió que afecta només els serveis públics d'ocupació o les agències de col·locació. La nova economia hauria de promoure que, durant el contracte de treball, les persones desenvolupin els seus talents i creixin en polivalència.

¿I per què no plantejar-nos que, en cas d'acomiadament, s'incorporin obligacions reals i efectives de recol·locació, més enllà de la indemnització que avui ja no té naturalesa compensatòria?

Notícies relacionades

El replegament de Renfe a Avlo, nou revés per a la credibilitat de Talgo

L’alça de preus de l’ou oscil·la entre el 26% de Navarra i el 12% de les Canàries

L'informe de Fòrum Econòmic també parla de salaris. Adverteix que l'eficiència no dóna carta blanca per reduir-los, sinó que ha de garantir que les fluctuacions salarials no provoquin alteracions socials; i que els sistemes eficients són els que garanteixen la meritocràcia.

Davant aquestes explicacions, preguntem-nos si el Fòrum treballa amb conceptes harmonitzats.