Intangibles
Qüestió de concepte
L'Informe de Competitivitat del Fòrum Econòmic Mundial aparegut recentment no mostra, un altre cop, la fotogènia d'Espanya, i menys si s'hi acosta el zoom. Si a nivell general ocupa el lloc 35, quan mesura l'eficiència del mercat laboral, se'n va al lloc 100, per sota, a Europa, d'Eslovènia, Eslovàquia, Lituània, Montenegro, Polònia o Portugal. Respecte als països europeus que cataloguem com a pròspers el diferencial és devastador. Gran Bretanya ocupa el lloc 5; Dinamarca, el 12; Noruega, el 13; Suècia, el 20, i Alemanya, el 35.
La pregunta que salta automàticament és: ¿Com és que es dóna aquest resultat després d'unes reformes laborals que, es va dir, ens equiparaven amb el «model europeu»?
A falta d'indicadors científicament vàlids per mesurar l'efectivitat de les reformes, i per evitar la resposta que no hi hagut prou temps per calibrar-ne els efectes, proposo canviar el focus de reflexió.
L'informe defineix els pilars sobre els quals se sustenta la competitivitat. Aquí ja apareix la sorpresa. Afirma que la flexibilitat i l'eficiència del mercat de treball són crítics per assegurar que els treballadors estiguin, en tot moment, ubicats al lloc més adequat i proveïts de tots els incentius que els permetin donar el millor de si mateixos.
És a dir: la flexibilitat no és un instrument per abaratir costos laborals o per quadrar els resultats comptables de l'empresa. És un instrument intel·ligent al servei del desenvolupament professional i, per tant, del desenvolupament de l'activitat productiva. Posa l'accent en la persona i no en la mecànica financera. I en definitiva, és un instrument que estableix, com a condició prèvia necessària, disposar d'una bona cultura en gestió de persones.
Si avancem en la lectura, l'informe insisteix, un cop més, en la importància d'afavorir els trànsits entre desocupació i ocupació. Aquesta no és una qüestió que afecta només els serveis públics d'ocupació o les agències de col·locació. La nova economia hauria de promoure que, durant el contracte de treball, les persones desenvolupin els seus talents i creixin en polivalència.
¿I per què no plantejar-nos que, en cas d'acomiadament, s'incorporin obligacions reals i efectives de recol·locació, més enllà de la indemnització que avui ja no té naturalesa compensatòria?
Notícies relacionadesL'informe de Fòrum Econòmic també parla de salaris. Adverteix que l'eficiència no dóna carta blanca per reduir-los, sinó que ha de garantir que les fluctuacions salarials no provoquin alteracions socials; i que els sistemes eficients són els que garanteixen la meritocràcia.
Davant aquestes explicacions, preguntem-nos si el Fòrum treballa amb conceptes harmonitzats.
