El Govern eludeix pagar jubilacions anticipades

Les empreses, la majoria de grans dimensions, en van prescindir -dels treballadors de més de 55 anys- en l'època de les dificultats econòmiques per alleugerir plantilla. Van pactar els acomiadaments per eludir els tribunals, van donar bones indemnitzacions i no van pagar impostos. A aquests treballadors els van animar a subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social pel qual pagaven les cotitzacions -entre 800 i 900 euros al mes- per millorar la pensió que els correspondria quan arribessin als 61, l'edat de la jubilació anticipada.

Aquest tipus de convenis compensen l'acomiadament anticipat de treballadors de més edat afectats per un expedient de regulació d'ocupació (ERO), ajuda els que esgoten la prestació i el subsidi d'atur i els que causen baixa en el règim general i no tenen cabuda en un altre.

Però ara, sense previ avís, el Govern ha trencat els seus somnis, els ha canviat els plans de vida i els impedeix passar al retir.

Són milers els afectats per una circular interna del 13 de juny passart que ha invalidat el que diuen les dues últimes reformes de les pensions. El Govern calcula que són uns 35.000 -7.000 per cada any dels que queden fins al 2019, any en què s'acaben les excepcions de la llei-,

però els afectats parlen de més de 130.000, que són els que figuren en el registre de convenis especials de la Seguretat Social.

RETALLADA DE DRETS / El nou criteri intenta aclarir els problemes suscitats en els dos últims mesos en què a molts acomiadats se'ls ha denegat la possibilitat de jubilar-se anticipadament. No obstant, el seu efecte ha estat el contrari ja que inclou retallades als drets establerts en la reforma del 2011, com per exemple la de cotitzar particularment per mantenir la pensió.

La llei del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero mantenia les mateixes condicions que abans de la reforma per a la prejubilació als treballadors acomiadats mitjançant un expedient de regulació d'ocupació negociat i plans de jubilació parcial, i establia una clàusula de salvaguarda fins al gener del 2013. Amb aquest acord dels agents socials que el Govern socialista va fer seu, es tractava de garantir la màxima protecció per als treballadors de més edat que tenen més dificultats per reincoroporar-se al mercat de treball.

Una vegada s'esgota la prestació contributiva als acomiadats de més edat els queda el subsidi per a la gent de més de 55 anys, que cotitza per la base mínima. Per tant, són molts els casos en què aquests treballadors dediquen els seus estalvis a subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social per cotitzar més amb l'objectiu que la seva futura pensió no es vegi gaire rebaixada. Aquesta possibilitat és la que ara no reconeix el departament que dirigeix Fátima Báñez.

El Govern del PP va reformar el 2013, sense acord polític ni social, aquesta anomenada clàusula de garantia i va excloure d'aquests convenis els treballadors que tinguessin una nova alta a la Seguretat Social.

En els dos anys transcorreguts entre les reformes, aquest organisme va considerar que l'alta suposava una relació laboral amb un empleat, i no solament la cotització del treballador, i per això mateix va mantenir per a aquests acomiadats la possibilitat de pagar les seves quotes al Seguro fins als 61 anys, i després jubilar-se.

No obstant, la circular interna del juny exclou definitivament els que comptaven amb aquest conveni especial, tant si han esgotat el subsidi d'atur com si no. Els sindicats majoritaris han reclamat per carta al secretari d'Estat de Seguretat Social, Tomás Burgos, la rectificació d'una instrucció «arbitrària i discriminatòria», en paraules de Carmen López, responsable d'UGT. Juntament amb CCOO, estudien els casos per plantejar demandes davant dels tribunals.

Els grups de l'oposició han emprès una ofensiva parlamentària perquè la ministra d'Ocupació passi comptes al Congrés d'un fet que deixa aquests acomiadats en uns «llimbs sense protecció social», en paraules de Carles Campuzano, portaveu de CiU.

Notícies relacionades

"He cotitzat 22 mesos i no sé per a què servirà"

"He anat al metge per estrès i prenc antidepressius"

DUBTES DE LEGALITAT / Aquest «acte roí», com el qualifiquen alguns dels afectats consultats per aquest diari, és de dubtosa legalitat, segons els partits i sindicats, ja que una circular d'una direcció general no pot canviar dues lleis de pensions.

Les conseqüències per als milers d'afectats són nefastes econòmicament: se'ls apliquen coeficients reductors més agressius per a la jubilació anticipada que, indirectament, s'endarrereix dels 61 als 63 anys. Comptaven amb uns ingressos que no arribaran i no saben si hauran de pagar més. Amb vides laborals llargues que superen els 40 anys, ja no tornaran al mercat laboral. Alguns ajuden els fills i les parelles encara en actiu, afectats per les retallades.