I el Donut va tocar fons

La història de Panrico és la d'una companyia fundada per la família lleidatana Costafreda fa més de 50 anys, que es va convertir en un dels vaixells insígnies de la indústria catalana, que va ser comprada en ple boom i que, al final, va patir més que altres la crisi per decisions estratègiques que van resultar nefastes per als seus comptes i per als empleats.

Encara que l'origen de les rosquilles se situa en els segles XVI-XVII

-són un dolç que s'elaborava a Holanda, encara que el forat no s'hi introduiria fins a finals del XIX-, el dels Donuts (els de Panrico) es remunta a l'any 1962, quan Andrés Costafreda va crear Donut Corporation per a la producció i comercialització de Donuts a Espanya. Aquell mateix any, amb la família Rivera, va fundar Panificio Rivera Costafreda (l'acrònim de la qual és Panrico).

La brioixeria industrial va començar a tenir èxit, i el 1973 el grup Allied Domecq va adquirir el 50% del capital de Panrico. Aquell any es va llançar el popular anunci de TV de Donuts: «¡Anda, la cartera!» Més tard, el 1975, arribaria al mercat un altre dels productes estrella de la firma: Bollycao, que als 80 triomfaria a les escoles gràcies a les seves campanyes de màrqueting i als regals en forma de cromos que incloïa.

Portugal, la Xina i Grècia

L'empresa va decidir fer el salt internacional i obrir la seva primera fàbrica a l'estranger el 1985, a Sintra (Portugal). Als 90, en la seva millor etapa, va obrir plantes a la Xina i Grècia, i va arribar a vendre Donuts fins i tot a Austràlia. La família Costafreda va decidir recuperar el control de l'empresa el 1999, comprant la participació d'Allied Domecq, i agrupar les filials. Després, La Caixa i Banc Sabadell entrarien també en l'accionariat de l'empresa.

En ple apogeu, el 2004, la firma facturava gairebé 500 milions d'euros, amb un benefici de 22 milions. I la família Costafreda va decidir vendre l'empresa. Hi va haver diverses ofertes sobre la taula, i finalment se la va adjudicar Apax  per 900 milions el 2005. Per al pagament, el fons va fer servir 650 milions de deute, que va transferir a Panrico.

Després de parlar fins i tot de debutar a la borsa, el fons va canviar d'estratègia, va tancar les fàbriques a l'estranger i va concentrar les operacions a Espanya. El 2008, Panrico va comprar a Kraft Foods el negoci de galetes Artiach (més crèdits), i el 2009 la companyia va prendre una de les decisions més controvertides de la història de l'empresa: envasar individualment els Donuts (va invertir 35 milions d'euros en aquest pla). El consumidor va girar l'esquena a la iniciativa, les vendes van caure en picat, i Panrico va haver de fer marxa enrere. Però el consumidor no va tornar.

Notícies relacionades

L’opa al Sabadell amenaça l’idil·li d’Illa amb l’establishment barceloní

El Consell de la UE avala les aerolínies per cobrar per l’equipatge de mà

Assetjada pels deutes, el 2010 Apax va sortir de la firma, la banca creditora va passar a controlar l'empresa i, un any més tard, el fons Oaktree (especialista en reestructuracions) va comprar Panrico amb una important quitació. En plena crisi econòmica i de consum, canvi d'hàbits del consumidor i auge de les marques blanques (fins al 70% més barates), la firma no aixeca el cap: des del 2008 ha perdut més de 700 milions.

El mes de setembre passat, el llavors conseller delegat de la firma, Juan Casaponsa, va elaborar un pla de viabilitat que va presentar a Oaktree. Va ser acomiadat. En el seu lloc es va nomenar Carlos Gila, i la seva primera mesura va ser suspendre el pagament de nòmines, un ERO per a 1.900 empleats i una rebaixa salarial del 45%. Després de negociar amb els sindicats, el nombre d'acomiadaments va quedar reduït a 745. Però la fàbrica de Santa Perpètua no va acceptar l'acord.