Trampes en l'atur

Creaven empreses que no existien per donar d'alta treballadors que no anaven a treballar-hi tan sols perquè acumulessin cotitzacions que no es mereixien. L'únic real eren els diners que centenars d'individus van cobrar en forma d'un subsidi de desocupació obtinguda mitjançant aquestes cotitzacions fraudulentes. Així funcionaven les tres xarxes desmantellades pel Cos Nacional de Policia a Barcelona i Mataró en el curs d'un dispositiu que s'ha saldat amb prop de 313 detinguts i més de 300 imputats i que representa el desplegament policial més gran fet fins ara contra els grups dedicats al frau en les prestacions d'atur.

Aquest cop policial, realitzat per les Unitats Centrals contra les Xarxes d'Immigració i Falsedats Documentals (Ucrif) de Barcelona i Girona, va ser anunciat ahir pel Ministeri de l'Interior. El seu titular, Jorge Fernández Díaz, va felicitar els policies que el van portar a terme per «posar fi a un frau especialment repugnant en uns moments com els actuals, quan la desocupació té les taxes que té i la crisi ha causat tants estralls».

En total, les tres trames desarticulades han comès un frau a la Seguretat Social de gairebé 7,7 milions d'euros en subsidis de desocupació i un altre tipus de prestacions socials que l'erari públic havia pagat a persones que havien falsificat les seves cotitzacions a l'atur.

Dels 313 detinguts, 20 són els integrants de les trames delictives, una de les quals operava des d'una gestoria situada en un edifici del carrer d'Entença, de Barcelona, mentre que la resta són persones que s'han beneficiat d'aquest frau. La investigació ha posat sobre la taula l'existència de 29 empreses fictícies a Barcelona i Mataró que, malgrat no tenir activitat, van arribar a donar d'alta prop de 600 treballadors a la Seguretat Social. «Els beneficiaris eren persones que estaven a l'atur i que, mitjançant aquests suborns, pretenien cotitzar els mesos que els faltaven per cobrar la desocupació. A canvi d'aquesta cotització fraudulenta, els falsos treballadors pagaven a la trama uns 200 per cada mes que els tenien donats d'alta. Si només era un mes o dos el que els faltava, aquestes trames els apujaven el preu als 400 euros per mes», expliquen fonts del Cos Nacional de Policia.

Fora d'Espanya

Notícies relacionades

“La nostra missió és ser un referent en energia i medi ambient”

Les donacions de pares a fills sostenen la compra dels joves

La major part dels membres de la trama eren espanyols, mentre que els beneficiaris eren majoritàriament marroquins que residien per diferents punts de la geografia espanyola: Barcelona, Girona, Lleida, València, Madrid, Càceres i Alacant. «Moltes vegades aquests falsos treballadors ja no vivien ni a Espanya. Hem localitzat gent que ha fet aquest fals tràmit des d'Holanda, Bèlgica, França o el Marroc i que tan sols venia a Espanya el dia que havia de presentar els papers per cobrar l'atur», afegeixen aquestes fonts.

Una de les trames, la que operava des de Mataró, va crear aquestes empreses posant-les a nom de dos indigents que no tenien coneixement de per a què s'estava fent servir la seva identitat. Aquestes trames, a més a més, venien els contractes de treball a les seves empreses fictícies perquè immigrants sense papers poguessin regularitzar la seva situació per la qual cosa els arribaven a cobrar entre 2.000 i 5.000 euros.