El saló Alimentaria com a evidència

Avegades tendim a buscar la pedra filosofal arreu del món per acabar adonant-nos que l'havíem tingut sempre al jardí de casa. Fins fa ben poc, quan es parlava d'estratègies de futur, el més probable era que no s'inclogués l'agroalimentació. La crisi, tanmateix, ha estat clarificadora al comprovar-se la resistència d'aquest sector davant de les dificultats. Des de l'escepticisme es pot interpretar aquest fet com una obvietat: tots hem de menjar, fins i tot en plena crisi. Però això no explica que en plena crisi (del 2007 al 2012) la taxa de cobertura del comerç exterior agroalimentari hagi guanyat 28,7 punts percentuals, i que s'hagi apropat a l'equilibri comercial.

La competitivitat, doncs, que evidencia el sector agroalimentari prové de la seva articulació eficient com a clúster. En concret, l'Observatori de Clústers de la Unió Europea, que té la seu a la Universitat d'Estocolm, identifica el sector agroalimentari català com el segon d'Europa. L'agroalimentació catalana aglutina una activitat que va des del pagès al cuiner i al cambrer que representa el 30,5 % de la nostra despesa, una tercera part de la nostra economia. Amb l'excepció -gens menyspreable- de les matèries primeres per a l'alimentació animal, la cadena alimentària integra una producció primària bàsicament autòctona o d'entorns propers, amb la transformació industrial, els serveis implicats, la distribució i la comercialització d'àmbit local i global.

De Catalunya han sorgit multinacionals alimentàries i grans empreses com Agrolimen, Torres, Codorniu, Freixenet, Industries Pont, Vall Companys, Grup Guissona, Tarradellas. Alhora, grans multinacionals com Nestlé o Danone hi han establert la seva seu. Es tracta d'un clúster dinàmic i tecnològicament avançat. Al mateix temps, esdevé un actiu i un atractiu important de cara al turisme, de la mà d'una cuina que és bressol i escola dels millors cuiners del món.

La clau de volta d'aquest clúster és la fira Alimentaria de Barcelona, una de les més importants d'Europa, que esdevé la porta oberta al món, tant de cara enfora, per oferir productes i serveis de qualitat, com cara endins, per estar connectat amb el millor que s'estigui gestant més enllà de les nostres fronteres. Tal com em referia recentment un industrial alimentari: «Estem situats a la pole position i això facilita les coses».

Notícies relacionades

Lluís Labairu (Transgourmet): «L’hostaleria perd el client de menú que ara menja a l’oficina»

Pere Padrosa: "Les plataformes de transport que promovem a Europa aporten valor a la transició energètica"

L'agroalimentació és una de les nostres fortaleses estratègiques en un moment en què aquest tema esdevé globalment crític. La FAO considera que fins a l'any 2050 s'haurà d'incrementar un 70% la producció mundial d'aliments. Tanmateix, convé no oblidar aquestes febleses. Caldria incrementar el grau d'autproveïment agrícola mitjançant la consolidació dels regadius previstos.

Alhora es imprescindible reforçar les mesures reguladores i els límits mediambientals precisos, d'acord amb la tecnologia que tenim a l'abast. I, sens dubte, s'ha d'assumir, des de tots els nivells, el repte de la globalitat basada en la nostra oferta de qualitat. Alimentaria és la porta per assolir-ho.