Intangibles

Com guineu lliure en galliner lliure

2
Es llegeix en minuts
Eduardo Martínez Abascal
Eduardo Martínez Abascal

Professor de l'IESE

ver +

L'economia de lliure mercat és comunament acceptada, avui dia, com el millor o el menys dolent dels sistemes econòmics. Les experiències col·lectivitzadores (anarquistes), o d'economia estatalitzada (comunistes), no han funcionat enlloc. Per contra, els països més rics són aquells que han desenvolupat el sistema d'economia de mercat. Crec que l'evidència és aclaparadora. A més, la llibertat de la persona es consolida com un valor clau en la nostra societat i aquesta llibertat comporta la llibertat econòmica.

Tinc la sensació que alguns entenen economia de lliure mercat com allò de «guineu lliure en galliner lliure» (la frase no és meva, però en desconec l'autor). Perquè hi hagi verdadera llibertat de mercats, fa falta regular-los, de manera que tots hi tinguin accés en igualtat de condicions i els preus reflecteixin la voluntat de la gent i no la conveniència d'uns quants. La meva sensació és que alguns mercats no són lliure mercat en absolut, sinó un casino especulatiu on només guanya el casino, és a dir els que es dediquen a aquest mercat. I en els últims anys hem anat a pitjor.

Aquí en tenim un exemple: el mercat de deute és el que fixa el tipus d'interès prevalent a Espanya i d'aquí  la maleïda prima de risc. Es negocien uns 30.000 milions d'euros... ¡Cada dia! Set dies serien suficients per finançar tot el deute públic que emet Espanya. La resta de l'any és pur moviment especulatiu. No sembla lògic que tanta especulació sigui la que marqui «la temperatura» de l'economia espanyola i la que regeixi l'acció del Govern.

Tot aquest moviment especulatiu produeix grans pujades en els tipus d'interès (en la prima de risc) que espanten consumidors, empresaris i govern, és a dir els tres protagonistes de l'economia. Ningú hi guanya,amb aquesta especulació, llevat dels participants d'aquest mercat. Per cert, no hi ha estadística diària sobre qui compra, qui ven i quant i, per tant, no se sap qui mou el mercat.

Notícies relacionades

Tota aquesta especulació innecessària (i perjudicial) s'evitaria posant un mòdic IVA, diguem del 0,1% sobre el volum negociat (la famosa taxa Tobin). Però cada vegada que es planteja el tema, sorgeixen els puristes «de la llibertat de mercat» i ni la Comissió Europea ni el Parlament Europeu s'atreveixen a fer el pas. ¿Per què es paga IVA  fins i tot pel pa i no en paguen els senyors participants en el mercat de deute? No s'entén.

S'ha de posar ordre i transparència en els mercats amb regulacions senzilles i clares. En concret, que se sàpiga diàriament qui compra, ven i quant; que el mecanisme de preus sigui transparent i la negociació, per ordinador; que es cobri un IVA per transacció i que hi hagi multiplicitat de particíps i no només uns quants que dominen el mercat. Pocs hi perdrien molt i tots hi guanyaríem molt més.