L'empresària i mecenes Liliana Godia, acusada de frau fiscal

El Servei de Delictes Econòmics de la Fiscalia de Barcelona ha presentat una querella contra l'empresària Liliana Godia i el seu marit, Manuel Torreblanca, així com contra un antic administrador de dues de les seves societats, per 14 delictes contra la Hisenda per presumptament haver defraudat 5,7 milions. Godia, una influent mecenes i inversora, va heretar una fortuna del seu pare, l'empresari i pilot de fórmula 1 Francisco Godia, de qui es va proposar honrar la memòria a través de la Fundació Francisco Godia, que exposa a Barcelona una de les col·leccions d'art més importants de fons privats d'Espanya.

Segons la querella presentada als jutjats de Barcelona, en el període del 2007 al 2011, l'empresària va utilitzar societats vinculades a ella per «conciliar el fet de tenir un nivell de vida traduït en elevades despeses personals» (superiors a 1,5 milions d'euros anuals) amb el «de burlar sistemàticament» la seva obligació de tributar per les rendes que havia obtingut. Els seus ingressos procedien, fonamentalment, de la seva participació directa en la societat BCN Godia, i indirecta en altres.

DIVIDEND EN ESPÈCIES / En les seves declaracions de la renda, detalla la fiscalia, Godia va reflectir «únicament els exigus rendiments» de feina pagats per BCN Godia, propietària d'actius immobiliaris i l'activitat de la qual és el lloguer de vivendes i locals industrials. El 2011, quan el fisc ja li havia obert una inspecció, sí que hi va reflectir aquests rendiments, però només «parcialment». En lloc de dividends, detalla la fiscal Raquel Amado, la societat va pagar a la dona «despeses estrictament personals i familiars»: serveis i subministrament de les seves vivendes, xòfer, viatges amb vols privats, lloguer d'embarcacions, estades en hotels, compres de joies, serveis d'entrenador personal, equips de gimnàstica, alfombres o floristeria, entre altres. Les altres dues societats també es van fer càrrec de despeses diverses, com el lloguer d'un iot amb tripulació a Mallorca, un amarratge a Eivissa o un avió privat.

Aquestes despeses personals i familiars pagades per les tres societats, relata la querella, són rendiments de capital mobiliari en espècie percebuts per Godia i, com a tals, han de tributar al seu IRPF. Aquest sistema de «camuflatge comptable» va permetre eludir aquest pagament i a més les seves empreses van poder «aprimar la seva pròpia càrrega tributària per l'impost de societats i l'IVA». Godia també suposadament va ocultar a Hisenda els interessos dels seus comptes a Suïssa.

Notícies relacionades

Javier Moll, president de Prensa Ibérica: «El futur del nord-oest mereix ocupar un lloc prioritari en la conversa pública espanyola»

ACS posa en marxa una ampliació de capital de 1.800 milions

La querella de la fiscalia afegeix que l'empresària és propietària de nombroses obres d'art, moltes de les quals estan «cedides en dipòsit i efectivament dipositades» a la Fundació Francisco Godia, però altres, d'un valor que puja a 6,8 milions, estan «ubicades a les seves diferents vivendes». El seu valor hauria d'haver tributat i no es va fer.

En un comunicat, Godia i el seu marit van mostrar la seva discrepància amb les consideracions de la querella, i van afegir que els fets descrits no estan tipificats com a delicte, perquè l'import reclamat no arriba als 120.000 euros establerts perquè hi hagi infracció penal.