Carlos Buesa: "El sector biotecnològic s'ha de concentrar"

OLGA GRAU: ¿Com ha afectat el sector, la crisi?

CARLOS BUESA: Les biotecnològiques requereixen fons especialitzats en inversions a mitjà i llarg termini i les fonts de les quals beuen han viscut devaluacions d'actius, cosa que afecta el capital risc europeu.

AGUSTÍ SALA: ¿I han canviat les prioritats dels inversors?

C. B.: El mercat del diagnòstic i els dispositius mèdics es perceben amb menys risc perquè el seu desenvolupament tecnològic és més ràpid i la càrrega reguladora menor. En un moment d'aversió al risc, és un corrent a tot Europa, amb una refocalització des de noves teràpies cap a una biotecnologia de cicle més curt.

A. S.: I això, ¿en què es tradueix?

C. B.: A Espanya tenim un sector amb moltes microempreses i poca capacitat financera, cosa que dificulta fer productes atractius a nivell mundial ¿Conclusió? Els diners de les empreses es focalitzen més i el que no hem vist, però veurem, és una concentració sectorial. Necessitem menys empreses, però més fortes.

SALVADOR SABRIÀ: ¿I no es limitarà a l'absorció per farmacèutiques?

C. B.: La biologia és tan complexa que fins i tot les més grans com Pfizer o Novartis saben que no ho poden cobrir tot i que han de conviure amb l'externalització o la innovació oberta. En països amb indústries farmacèutiques tractores fortes s'han generat casos d'èxit a l'adquirir biotecnològiques. A Espanya, les farmacèutiques no han fet fins ara aquest paper.

ENRIC HERNÀNDEZ: ¿Sense excepció?

C. B. :Hem vist el paper interessant de Grifols. No és exactament una farmacèutica, sinó una empresa d'hemoderivats, però està tenint un paper molt dinamitzador amb la compra d'empreses. Ha protagonitzat un canvi de cultura. Això creixerà. El sector necessita concentració. No tenim massa crítica.

E. H. : ¿Què opina de la sentència sobre la patent de l'ADN als EUA?

C. B. La posició de patentar gens que ha permès créixer a empreses als Estats Units s'ha acotat. Però l'última sentència no és dolenta per a la companyia afectada, com prova la pujada de les seves accions. Hi ha una visió perillosa que la patent és igual a dolent i indústria igual a guany i perversió. Fan falta grans inversions. Els medicaments no sortiran del MIT ni de Harvard, que estan pensades per educar les millors ments. Tampoc del Mount Sinai, perquè es dediquen a aplicar les millors teràpies i el millor coneixement per curar.

E. H. : ¿Llavors?

C. B. : Ho han de fer companyies privades i tenen desenvolupaments i inversions que requereixen protecció. La patent i la protecció d'expectatives comercials són fonamentals.

A. S. : Parla de concentracions, però Oryzon acaba de decidir la seva divisió en dos. ¿No és contradictori?

C.B.: Té lògica. El diagnòstic i la teràpia tenen inversors amb perfils diferents. Hem arribat a la conclusió que, encara que tenim un dels millors productes de diagnòstic molecular d'Europa, els inversors especialitzats no valoren aquestes teràpies contra la leucèmia o l'Alzheimer. Volen invertir en diagnòstic, que és un negoci amb més recurrència, però els fa por la resta. Aleshores vam optar per separar-los.

O. G. ¿Són els mateixos accionistes?

C. B.: En una primera etapa és una filial 100% d'Oryzon. Després tindrem opcions i flexibilitat. Ara podem tenir un discurs més clar per als inversors.

O. G. ¿Es deslocalitzaran?

C. B.: En aquests moments, Oryzon no descarta absolutament cap opció. Busquem finançament internacional i no descartem que una part de la companyia es pugui traslladar als EUA o a un altre país.

A. S.: ¿Per què?

C. B.: Estem en una indústria global i els que decideixen estan en quatre o cinc llocs al món i avui Catalunya encara no ho és. Oryzon compta amb un llarg recorregut. Som la més bostoniana de les empreses espanyoles perquè tenim unes instal·lacions, laboratoris i una cartera de patents impressionant. Només en teràpies tenim 18 famílies de patents, que quan fem les fases nacionals s'acosten a 100. Cap altra biotecnològica espanyola ho ha fet. Les institucions ens han ajudat. No em puc queixar.

S. S. : ¿En quin sentit?

C. B.: Ens han ajudat però perquè som els estranys del panorama. Crec que no hi ha hagut una política integral de fer sector ni a Catalunya ni a Espanya.

O. G.: ¿Ha estat per falta de diners o de capacitat de gestió o visió?

C. B.: Potser una barreja de les dues coses. Hi va haver un moment en què a Madrid no faltaven diners i es van posar en marxa programes que ens van beneficiar però que haurien d'haver tingut continuïtat. En llocs com Flandes, Baviera o Massachusetts no tenen objeccions a fer política de suport al sector,

A. S.: ¿No s'ha desenvolupat la compra pública innovadora?

C. B.: A Catalunya i a Espanya s'han creat instruments perquè empreses com la nostra desenvolupessin productes, però, una vegada obtinguts, haurien de posar-ho fàcil per demostrar la seva eficàcia en el mercat. Seria més fàcil vendre.

A. S.: ¿I els assajos clínics?

C. B.: Quan inicies un assaig clínic es produeix un salt de valor. Tenim una xarxa d'hospitals extraordinària, amb grans professionals en assajos clínics i empreses que volen començar a fer-los però tenen pocs diners. També tenim les empreses i les idees i els professionals i les infraestructures de sanitat pública, però encara no hem trobat la manera d'aplicar l'economia d'intercanvi per repartir riscos i beneficis.

A.S.: Però en el seu cas estan a punt.

C.B.:Començarem amb la Vall

d'Hebron el nostre primer assaig clínic en fase 1 en leucèmies. Això ens dóna més capacitat d'interlocució amb fons internacionals.

A. S.: Ja tenen producte en el mercat ¿Això es nota en els comptes?

C. B.: Tenim el producte de diagnòstic amb Reig Jofré. Hem fet dues vegades la revàlida. En el camp del diagnòstic vam començar de zero i hem portat un producte al mercat; i en el de la teràpia, una diana completament nova en què som pioners, l'hem portat a assajos amb humans. El model de negoci de les biotecnològiques no és de recurrència. Hem tingut quatre milions d'ingressos, però en aquests moments de crisi hem invertit en R+D tres milions d'euros l'any passat. I Oryzon ha estat molt bostoniana i valenta a l'apostar per dianes i mecanismes d'acció completament nous. Malalties com el càncer requereixen nous enfocaments i més arriscats.

A. S.: ¿Quins són els plans de futur?

C. B.: Vam pensar que el 2017/2018 podríem tenir el fàrmac Ory 1.001 havent superat la fase IIB i en condicions de demanar la seva aprovació. Per fer-ho calen uns recursos que són els que busquem ara. El 2018 creiem que seríem un candidat per a una fusió amb una companyia internacional. També tenim la molècula Ory 2.001, que funciona en la malaltia de Huntington i Alzheimer. Està més endarrerida i podríem estar en fase 1 el 2014.

A. S.: ¿No és possible créixer més en solitari?

C. B.:Hi ha empreses als EUA que van aconseguir la integració vertical, però es necessita suport financer i una visió de negoci a llarg termini que és difícil de trobar a Europa i ni t'ho explico a Espanya. Més del 90% de les empreses que tenen èxit en biotecnologia són adquirides.

Notícies relacionades

Un estudi del Deutsche Bank afirma que el títol universitari “ja no és garantia d’èxit laboral” després de la irrupció de la IA

El truc per viatjar barat aquest estiu: l’eina de Google que t’avisa per correu si un hotel baixa de preu

A. S.: ¿Oryzon és la història d'èxit que li falta al sector espanyol?

C. B.: Oryzon és una bonica història. Hem obert molt camí, hem estat els primers en moltes coses i esperem ser una història d'èxit que serveixi d'exemple per als altres. Però aquest sector és molt fràgil. Encara no tenim l'ecosistema preparat per fabricar aquestes històries d'èxit.