PIB, però amb 'b' de benestar

El creixement a Europa està pràcticament estancat i en alguns països, com Espanya, la població disminueix. Amb aquest enunciat seria fàcil imaginar-se els assenyalats, a principis dels anys 70 del segle passat, com a partidaris de les tesis maltusianes d'escassetat d'aliments i el final del petroli, avui estarien passejant pels platós amb el molt suat eslògan del «jo ja ho vaig dir». No és així per dues raons. Perquè als que s'atribueixen aquestes tesis

-conegudes al principi com acreixement zero-, és al grup de científics i intel·lectuals del Club de Roma, però no van ser aquests els seus fonaments. I, segon, perquè la vigència dels postulats del club és precisament la contrària: un creixement mal concebut està entre les causes del xoc econòmic actual.

Una traducció inexacta i un cert reduccionisme van consolidar el prejudici delcreixement zero: quan, el 1968, l'industrial progressista italiàAurelio Peccei va crear el Club de Roma amb altres pensadors i científics, van demanar un informe global (llavors no es feia servir aquest terme) sobre l'economia mundial a la professora del MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts)Donella Meadows.El seu text és com l'acta fundacional del club. Es titulava, en anglès, elsLímits del creixement, però en altres llengües es va convertir en Fre al creixement.El Club de Roma està avui en 52 països i ha elaborat una vintena d'informes d'ampli impacte mundial. S'organitza en capítols per a cada país, i a Espanya també hi ha seccions autònomes com la de Catalunya.Coincideix que el president del Capítol espanyol sigui el també president de La Caixa i la seva Obra Social, Isidre Fainé,cosa que ha facilitat una nova iniciativa, presentada el dia 17 passat. La renovada Casa Macaya (al passeig de Sant Joan de Barcelona), reorienta la seva activitat com a obra social de La Caixa a centre d'acollida d'institucions de perfil acadèmic, com ara el Club de Roma, com a nou pol de recerca i

debat.

Cal recordar queAdrià Macayava ser l'industrial que a finals del segle XIX va encarregar a l'arquitecte modernistaPuig i Cadafalchla casa que porta el seu nom, coincident en època i autor amb les cases Amatller i Batlló.Macayava ser d'aquells innovadors del XIX amb moltes iniciatives (amb els llegendarisSalvador AndreuiRómulBosch i Alsinavan impulsar el parc del Tibidabo), no tan sols arquitectòniques. No seria coherent, per tant, que a les que van ser grans cases de particulars avui se'n vulgui dirpalau. En canvi, sí que és un encert que la Casa Macaya reculli l'esperit universalista del seu primer habitant.

Notícies relacionades

L’estudi de videojocs que porta un Bafta i tres ‘Oscars’

Les elèctriques volen captar 800 milions del sistema antiapagades

El Club de Roma va parlar abans que altres dels efectes del (mal) creixement, des de l'augment de la pobresa fins a l'excés de residus. «El nostre concepte és el del benestar», precisaBartolomé Masoliver, coordinador de la secció catalana del Club de Roma. Per calcular el benestar, explica, s'utilitzen paràmetres diferents del del PIB, substituint al·legòricament la b de brut per labde benestar. Això explica que entre els cicles que organitza el club a Barcelona n'hi hagi de dedicats a la pobresa, les creences, l'eliminació de residus, l'energia o el pròxim sobre l'aigua.

Un dels 50 membres del club a Catalunya és el socioecòlegRamon Folch,autor de diversos estudis sobre sostenibilitat. «Som gent que es fa preguntes i demana prospectiva», precisaFolch, per diluir qualsevol relació amb el suport a opcions polítiques. Ho ratificaMasoliver:«Comprenem la realitat del món, però volem cridar l'atenció sobre la desigualtat». També va sortir del Club de Roma l'advertència que el simple avenç de la tecnologia portaria a la terra promesa. El debat actual sobre elfracking,per exemple, desmenteix les seves paraules.