Antonio Gassó: "La gent gran prioritza ajudar els fills a l'audiòfon"

SALVADOR SABRIÀ: ¿Com aconsegueix una empresa com la seva aguantar més de 60 anys?

ANTONIO GASSÓ:Gaes la va fundar el meu pare, que va néixer al barri del Raval de Barcelona, en una família humil. El meu pare volia sortir d'aquell entorn, va estudiar idiomes i Dret i va començar a treballar. Li va arribar l'oportunitat en un viatge a Anglaterra, quan algú li va demanar un aparell de sordesa. Va contactar amb el fabricant i allò va ser la llavor de Gaes. Va portar aquells productes a Barcelona i va muntar l'empresa amb un soci, Josep Maria Espoy. Avui tenim més de 1.600 treballadors i produïm a Xile, l'Argentina, Turquia, Portugal... Ara volem créixer a Xile i l'Argentina, hem entrat a l'Equador i, de cara al futur, mirem països com Colòmbia o Perú.

ENRIC HERNÀNDEZ: ¿Afecta la crisi econòmica el seu sector, sent un producte de necessitat?

A. G.: Sí. Fa sis anys teníem creixements de dos dígits i ara tenim un creixement petit o totalment pla. La facturació més o menys s'ha mantingut, el 2012 va ser de 176 milions d'euros. Però tenim una característica que ens fa únics en el nostre sector, i és que controlem tota la cadena de valor. No hem fet cap regularització d'empleats, però hem passat de ser una companyia que creixia a un ritme molt alt a ser una companyia que es manté.

S. S.: A Espanya, però no fora.

A. G.: A l'exterior estem creixent, el que passa és que més del 80% de la facturació encara és a nivell nacional: tenim 500 centres a Espanya i tan sols 100 a l'exterior. Hem sigut molt prudents en la internacionalització. No és qüestió d'anar posant banderetes a cada país, sinó que aquest creixement ha de ser sostenible.

SONIA GUTIÉRREZ: ¿En què noten el canvi del consum a Espanya?

A.G.: El percentatge de població que pateix problemes auditius és d'un 8%. Lacontaminació acústica és bestial: els adolescents amb els MP3, etcètera, tot això produeix un deteriorament de la capacitat auditiva. El que passa és que la gent, sobretot la gent gran, endarrereix la seva compra. Abans d'invertir en un audiòfon, ajuda el nét o el fill que és a l'atur o es preocupa per la seva situació personal. Això fa que no hi hagi el comportament alegre de gastar, malgrat que sigui un producte de necessitat.

S.S.: Part del potencial de l'empresa ve de l'envelliment de la població.

A.G.: Hi ha un mercat important, joves que en el futur necessitaran audiòfons i gent gran que ja el necessiten. Portar una ajuda auditiva està cada vegada més acceptat, és com portar ulleres, i això venç l'estigma de la pròtesi. Hem treballat molt, en les campanyes ambImanol Ariasa la televisió volem transmetre aquesta imatge. La marca hi pot influir, els establiments, l'instrumental que tinguis, però al final són les persones. Són les que tiren endavant una empresa i nosaltres invertim molt en aquestes persones. L'actiu més important que té Gaes és la gent que hi treballa.

JOSEP-M. URETA: En òptica, hi ha hagut un abaratiment. ¿És possible que també en audició es faciliti l'accés per la via del preu, ja que no ho cobreix la Seguretat Social?

A.G.: En un programa de telebotiga surt un producte amb el quals sents com cau una agulla. Però l'audiòfon és un producte sanitari que requereix una molt bona adaptació. Volem que la barrera d'entrada a Gaes sigui molt baixa, perquè som una marca agradable, i després que la barrera de sortida sigui molt alta, perquè la gent s'hi troba a gust, en fem un seguiment, poden pagar a terminis... És una filosofia de fidelització. Tenim productes de tota mena de preus, de 600 a 3.000 euros, que es fan a mida.

E.H.: Gaes ha fet un gran esforç per promocionar la seva marca.

A.G.: Sí, el que hem intentat al llarg dels últims anys és que, de la mateixa manera que quan la gent pensa en tabac negre, pensa en Ducados, i quan pensa en mocadors de paper, pensa en Kleenex, que quan pensi en pèrdua auditiva pensi en Gaes: «Has de posar-te un Gaes, has d¿anar a Gaes». En la situació actual, són les marques conegudes les que suporten millor aquest temporal.

S.G.: Tenen fàbrica al Poblenou. ¿Es fa allà el 100% de la producció o n'externalitzen alguna part?

 A.G.: Fem el 100% de la producció al Poblenou. A Xile, l'Argentina, Turquia i Portugal hi tenim servei tècnic, però el que és producció, es fa al carrer Pere IV, al Poblenou. N'estem molt contents i ho volem mantenir.

E.H.: ¿ Es podria deslocalitzar o produir en el lloc de destinació?

A.G.: L'audiòfon intracanal, que va dins de l'orella, es fa a mida i és millor fer-lo de manera local, per logística. Però el fet de ser fàbrica ens dóna una independència davant altres empreses. A la botiga Gaes un 30% és producte propi.

S.S.: El patrocini esportiu de Gaes, ¿té a veure amb la personalitat de qui està al capdavant de l'empresa?

A.G.: Sóc molt esportista, he fet la Pirena en trineus, la Titan Desert, de tot. Ara estem amb la Barcelona World Race, que té avantatges fiscals per a les empreses. Gràcies a aquests avantatges, que cobreixen una part d'aquest projecte, empreses com nosaltres poden guanyar notorietat. Quan es fa un projecte d'aquest tipus has de fer una estratègia de 360 graus, és a dir, que tingui la seva part de responsabilitat social corporativa, la seva part de competició, una altra de treballar amb els clients, i també de treball intern a l'empresa, transmetre els valors de superació, sacrifici, esforç. I el mateix amb la Titan Desert, de què som l'espònsor principal. Qualsevol activitat que fem, no és només perquè a mi m'¿agradi, que també és important. Si transmets uns valors com a líder de la companyia, veus l'efecte en la resta de gent.

E.H.: La seva empresa ha rebut diversos premis per millorar les condicions laborals. ¿Es pot objectivar en més productivitat?

A.G.: És difícil. El que sí que és cert és que com a directiu has de treure el màxim talent de la gent, i per un altre costat retenir el talent a la companyia. Si l¿entorn en què treballa la gent és amigable, si poden fer conciliació, si tenen un familiar malalt o gran i poden fer teletreball, retens aquest talent. La gent està més contenta i rendeix més. Ara, no puc dir si això produeix un 2% de creixement o no.

S.G.: En R+D, a part de la mida dels aparells, en quins àmbits treballen?

A.G.: La miniaturització és important, però ja hem arribat a nivells d'una discreció absoluta. A nivell d'innovació, el que busquem és que l'audiòfon sigui un ordinador a l'orella, que et puguis connectar, rebre missatges, escoltar música, que tingui prestacions. La tecnologia existeix i la tenim. Surten innovacions contínuament. Avui dia un audiòfon és més un sistema de comunicació, soluciona el problema auditiu i dóna altres serveis. El departament de R+D busca aplicacions de tota mena. L'audiòfon està en contacte amb la pell, per tant també podria mesurar la temperatura del cos, el ritme cardíac...

BERNAT GASULLA: ¿ D'on provenen els seus experts?

A.G.: Per als centres auditius hi ha la professió d'audioprotesista, el que adapta l'audiòfon; n'hi ha diverses escoles, i nosaltres tenim un departament de formació. A més de l'audioprotesista, hi ha el tècnic que treballa en recerca, són enginyers en acústica, informàtica, comunicació. Tenim un departament en R+D que fa una tasca molt bona. I tots són d'aquí.

Notícies relacionades

Nous préstecs per ajudar els joves a pagar el seu primer habitatge

L’estalvi sistemàtic i la planificació del patrimoni, fórmules més utilitzades

S.S.: ¿Han frenat el ritme d'innovació amb la crisi?

A.G.: No. El mantenim perquè creiem que és una carrera que s'ha de mantenir, és important innovar contínuament. Tenim un portal intern en el qual premiem les idees. Això és una empresa que té clara vocació d'innovació, que internament ja dóna idees. Quan parlem d'innovació ens hem de plantejar dues maneres de fer: pensar de manera diferent i posar-te a la pell del client. Si portes taps a les orelles durant 24 hores veuràs de quina manera viu una persona amb pèrdua auditiva del 30-40%, i quan et poses a la pell d'aquella persona, saps la solució que li pots oferir.