Quan el gerent et cita

«Si el gerent de la teva empresa et crida al despatx i quan hi entres et diu que acaba de parlar amb el banc, el més probable és que pensis que t'acomiadaran. Si en canvi, t'ensenya una maqueta d'una màquina nova que compraran, no ara perquè no és el moment, surts del despatx convençut que el teu lloc no perilla». Serveixi aquesta descripció al·legòrica de la realitat microeconòmica, feta per un veterà catedràtic d'Economia per emmarcar la trobada que va convocar dimarts a la tarda el grup d'opinió Europe G, integrat pels catedràtics i professors d'EconomiaAntoni Castells (alma pater del grup), Josep Oliver, Martí Parellada, Emilio Ontiveros, Manuel CastellsiGemma García. El col·lectiu elabora i difon els seus comentaris en una web, i semestralment els sotmet a col·loqui entre empresaris, directius de banca i columnistes de diaris.

El material de debat van ser els gràfics elaborats pel catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB,Josep Oliver,amb un fil conductor principal: els principals indicadors de l'economia espanyola, sempre en el context de la pertinença a la UE (www.europeg.com, a partir de dimarts).

Aquest enfocament, gairebé de compliment obligat per l'ideari del col·lectiu, permet incardinar millor qualsevol avanç o retrocés de l'evolució espanyola en l'espai natural de la UE. En sentit contrari: haver tingut en compte aquesta relació des de principis de la dècada passada, hauria permès correccions a temps en lloc de servir ara als apocalíptics de la catàstrofe i l'escarment. Aquests predicadors tenen els seus temples favorits entre les obres públiques inacabades, símbol del malbaratament.

El punt de partida d'aquests quadros comparatius és l'origen de tots els mals: l'excessiu endeutament dels espanyols i per triplicat: famílies, empreses i administracions públiques. I el que és més onerós, bona part d'aquest endeutament ha estat d'importació, els creditors viuen més enllà del Pirineu. Doncs el gràfic (n'hi ha més de 50), en primera lectura, és esperançador: s'ha començat el desendeutament de famílies i empreses. Necessari, tot i que no suficient: la Unió Europea recomana que l'endeutament equivalgui al 160% del PIB d'un país, i Espanya se situa en el 214%.

Notícies relacionades

Ángel Simón reforça el seu poder al capdavant d’Indra Sistemas

Els Comuns recuperen la llei per fixar impostos als creuers

Quedar-se curt i a més a més excedir-se pot ser contradictori en la lògica, però en economia no és tan infreqüent. El principal efecte d'aquest despalanquejament ha afectat altres peces fonamentals, perquè la severa contracció econòmica (caiguda del PIB de l'1,4% el 2012) s'ha saldat amb una altíssima xifra d'atur, més dèficit públic i un endeutament ja alarmant del sector públic (algun dels assistents va parlar fins i tot de bombolla fiscal). Va cridar l'atenció, en la trobada de dimarts passat, que fossin els directius bancaris els que més van insistir en un altre nou risc latent, la combinació d'atur, morositat i devaluació d'actius immobiliaris que pot tornar a afectar la solvència del sector financer.

«Per recuperar el nivell del 1973, després de la crisi del petroli es van necessitar un total de 62 trimestres; per a la crisi de la dècada dels 90, van haver de passar 40 trimestres. En la d'ara només n'hi hem dedicat 15», va sintetitzarOliver per posar èmfasi en la lentitud amb què es corregeixen excessos. Tot i que l'evolució ha estat clarament positiva des de l'anterior informe d'Europe G, aparegut el juliol del 2012. L'alleujament per la millora des d'aleshores és real, amb el suport que dóna conèixer la solidesa de les exportacions i les inversions a l'exterior i que el capital forà torna. «No inverteix encara en noves empreses, però almenys gasta en estudis» va resumir un assistent. Com el segon exemple de la crida del gerent.