Quatre elefants en un 600

Als anys 20 del segle passat, el matemàticRonald Fisherva afegir te a una tassa de llet i la va oferir a la botànicaMuriel Bristolen presència del seu promèsWilliam Roach, bioquímic. MissBristolva rebutjar la beguda amb cortesia indicant que s'estimava més afegir llet al te. ¿I què més dóna?, va suggerirFisher. La senyora Bristol amb el suport del senyorRoachva assegurar que era capaç de distingir en quin ordre s'havia fet la barreja. En van fer la prova --un test a cegues de l'època-- amb vuit tasses, quatre de te amb llet i quatre de llet amb te. 

És així com explica la tradició --no la història-- que va començar la ciència estadística, en homenatge a un dels seus precursors,Ronald Fisher. El seu esperit de precisió el va portar a calcular quantes tasses serien necessàries per tenir un resultat fiable i, sobretot, si l'ordre en què es disposaven les tasses per a la degustació era prou aleatori per assegurar fer correctament la distinció. Passar, en definitiva, del que és possible al que és probable. Per ser exactes --terme idoni, encara que arriscat, per a l'ocasió--, entre els referents històrics de la ciència estadística hi haAndréi Kolmogórov, que el segle passat va definir l'axiomàtica de la teoria de la probabilitat i la inferència estadística. A Catalunya, el pioner va ser l'enginyerJoaquim Torrens-Ibern, mort el 2009. 

¿Quants participants va tenir la manifestació de l'Onze de Setembre passat?Llorenç Badiella(UAB) ho planteja a partir del vell acudit de quants elefants caben en un 600 (avui seria un Smart). Es pot ser capciós i dir que quatre, dos al davant i dos al darrere, o seguir l'estela deFisheri buscar mètodes de comptar aglomeracions de persones.Badiellaho ha fet a partir de la densitat, comprovable, d'un vagó de metro i després traslladant aquesta unitat a fotos aèries. I com que els estadístics estan al dia, aquella concentració de finals d'estiu també podria mesurar-se per la densitat de connexions a internet detectades a la zona de la manifestació. 

Aquest exemple és un dels molts que es poden trobar al bloc http://e2013.wordpress.com/ que coordina l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) amb motiu de la celebració el 2013 (12 mesos, per precisar) de l'Any Internacional de l'Estadística. El director de l'Idescat,Frederic Udina, preveu dedicar aquest bloc, de fàcil accés i comprensió (es nota l'experiència divulgativa de l'Institut), a diferents temes. 

L'altre pilar de l'any internacional que promou la UNESCO és la Societat Catalana d'Estadística (SCE). Impulsada per matemàtics, avui la integren també economistes, enginyers, psicòlegs i metges. La presidenta de la SCE,Lupe Gómez Melis, catedràtica d'Estadística de la UPC, explica el caràcter multidisciplinari d'aquesta especialitat per "la necessitat de compartir el llenguatge metodològic". 

A part de la facilitat amb què els estadístics introdueixen les seves propostes (un te, un vagó de metro...), la transcendència d'aquesta disciplina a totes les activitats humanes és evident. Un bon exemple l'aportaGómez Melisen la lluita contra la sida. Al ser una pandèmia recent, ha estat el protocol estadístic el que ha permès entendre per què uns pacients han desenvolupat la síndrome i uns altres no, o per què un mateix fàrmac ha tingut diferent efectivitat. Sense un bon seguiment estadístic, interconnectat amb tot el món, la ciència mèdica hauria avançat més a poc a poc. 

Notícies relacionades

Uber permetrà llogar vaixells als països del Mediterrani a partir del juny

Renfe recupera l’AVE directe que uneix Barcelona amb Granada i Màlaga

El mateix dia que Espanya va conèixer el seu altíssim índex d'atur segons l'enquesta de població activa, una altra dada per governar:Gómez Melisexplicava que en "la professió d'estadística a penes hi ha atur", donada la demanda de tots els sectors. 

Avantatges de triar si es pren el te sol o amb llet.