L'home del 3-6-3

Cap al 1968, un jove Eduard Punset va tornar a Espanya després d'uns anys d'exili i amb bona formació a Londres i Los Angeles. Un divendres a la tarda va anar a demanar feina al director general adjunt de Telefónica, Josep Vilarasau. Van congeniar pel que sabien de tecnologia i d'economia. Punset havia de començar el dilluns següent, però li van comunicar l'acomiadament.«Va ser la meva única feina que va durar un dia. Em devien veure massa estrafolari», va justificar ahir a la nit Punset -amb un peu enguixat, fruit d'una caiguda de la bicicleta mentre feia recuperació del trencament de l'altre peu- a manera de presentació del diàleg que anava a mantenir amb José Vilarasau sobre les seves memòries (El extraño camino a La Caixa,RBA).

A l'auditori de la Fundació RBA hi havia un centenar de cadires reservades, amb els seus noms, prova de les àmplies vinculacions de Vilarasau al llarg de la seva carrera. Primera fila per a Alfredo Sáenz (Santander), Antoni Brufau (Repsol) i Josep Lluís Núñez (expresident del Barça), entre d'altres. La dona, Lola Mitjans, i els tres fills del financer (Daniela, Diego, Bruno). Absències més comentades: Isidro Fainé i Ricardo Fornesa.

De sintonia entre Vilarasau i Punset n'hi continua havent, encara que el diàleg fos difícil entre un creatiu que divaga, acostumat a l'entrevista de plató i un enginyer del cos d'Hisenda i financer, circumspecte i amb tendència a la frase breu, tret de per a les anècdotes.

Notícies relacionades

Els fills d’Andic evoquen el seu pare, el "visionari" fundador de Mango

Fira de BCN arriba a un rècord d’ingressos de més de 350 milions

Les importants reformes dels anys finals de la dictadura, en banca i en telefonia -un capítol important del llibre- van ocupar part de la conversa. Tot i que entretallada com aquells telèfons dels 60: Punset deia que«cadascú sap triar quin és el seu element que el fa vibrar, i el teu, Josep, era l'enginyeria», i l'altre responia «No és això, jo tenia el cuquet de l'economia des d'abans d'acabar la carrera».

Es van centrar en la banca dels anys 70 i Punset va demanar a Vilarasau que repetís el consell rebut de la banca de negocis nord-americana. Ho va resumir:«Practicar el 3-6-3. Retribuir els dipòsits al 3%, prestar-los al 6% i a les 3 estar jugant a golf». D'aquí van sortir més frases fetes del sector («captar molt de passiu i donar només el crèdit que sigui impossible negar»), fins a arribar a una de les decisions que marquen el caràcter del personatge: l'estrella de Miró com a logotip de La Caixa va ser idea de Vilarasau, que va convèncer l'artista perquè la dibuixés, convertida després en tapís, i que el consell de l'entitat va rebutjar. Es va dir que seria només per a centres culturals...«I fins avui. Mai hi ha hagut acta d'aprovació del símbol de l'entitat», va explicar entre somriures.