Díaz Ferrán va simular la seva insolvència després de pactar el cobrament de 100.000 euros mensuals per la venda de Marsans

L'expresident de la CEOE va pactar amb Cabo el traspàs del seu patrimoni per aparentar que ja no tenia recursos, segons l'acte del jutge

Díaz Ferrán i De Cabo arriben, en un furgó policial, a l’Audiència Nacional.

Díaz Ferrán i De Cabo arriben, en un furgó policial, a l’Audiència Nacional. / EFE

2
Es llegeix en minuts

El jutge de l'Audiència NacionalEloy Velascoafirma que l'expresident de laCEOEGerardo Díaz Ferrán va simular la seva insolvència patrimonial tot i pactar amb el liquidador Ángel de Cabo un sou mensual de 100.000 euros pel traspàs dels seus béns i del grupMarsans, fins a un total de vuit milions.

Segons l'acte en què Velasco dicta presó per a Díaz Ferrán, l'empresari i el seu soci Gonzalo Pascual van ordir una "trama" amb De Cabo per traspassar "el grup empresarial i els seus drets, així com el patrimoni personal i familiar dels primers a l'entramat d'aquest últim, creant una aparent insolvència". El traspàs va permetre a De Cabo sostreure actius del grup Marsans per almenys 30 milions d'euros, que haurien beneficiat directament Díaz Ferráni que expliquen l'import de la seva fiança.

El jutge insisteix que la insolvència de Díaz Ferrán i Pascual no era real perquè van pactar cobrar de De Cabo 100.000 euros mensuals fins a un total de vuit milions d'euros cadascun, cosa que només es va complir en el cas de l'expresident de la CEOE.

Activitat delictiva dolosa

Activitat delictiva dolosaAixí, mentre que Díaz Ferrán cobrava anant "cada dues o tres setmanes" a la seu valenciana del despatx d'advocats de De Cabo, Pascual "no hauria rebut cap pagament dels estipulats fins al moment de la seva mort". El jutge deixa constància que "el mòbil que explica la seva activitat delictiva dolosa" era l'ocultació de patrimoni i "l'apoderament definitiu econòmic per frustrar el dret de crèdit dels seus més de 10.000 creditors".

Així, "han maquinat operacions per, lucrant-se, repartir-se efectiu i patrimonis, sostreure'ls als seus legítims creditors", que eren els empleats i empreses proveïdores de Marsans. El jutge de l'Audiència Nacional explica que, com a part d'aquesta estratègia, Ángel de Cabo va prendre el control del grup Marsans a través de Posibilitumm Business i va començar a desviar tresoreria i actius de les empreses que componien el conglomerat.

Destí de patrimoni familiar

Notícies relacionades

Destí de patrimoni familiar"El grup Marsansés un dels objectius de l'organització de De Cabo, de manera que sota la promesa de solucionar els seus problemes econòmics, desembarca a Marsans i, lluny de solucionar la seva situació, es val de la seva posició" per buidar les diferents empreses, afirma l'acte. "Serveixi com a exemple que tant béns mobles com immobles del grup Marsans, així com patrimoni familiar dels seus amos, es trobarien en l'actualitat en possessió de De Cabo i el seu entorn", afegeix.

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 ha decidit per aquests motius imposar una fiança de 30 milions d'euros a Díaz Ferrán per evitar la presó, que és la segona més alta després de la de De Cabo. El magistrat explica també que els fets "són de tanta gravetat penològica i social que, tot i l'arrelament espanyol, imbueixen un risc de fuga i elusió de l'acció de la justícia". El magistrat de l'Audiència Nacional imputa a Díaz Ferrán els delictes d'aixecament de béns, insolvència punible amb agreujant per ocultació patrimonial de notòria quantitat de diners, estafa processal pel concurs de creditors del grup Marsans, blanqueig de capitals i falsedat documental.