Manel Martínez: "L'èxit de HP a Sant Cugat es deu a l'atracció de talent"

OLGA GRAU ¿Quina posició té el centre de Sant Cugat que vostè dirigeix dins del grup HP? MANEL MARTÍNEZ

És un centre que està molt ben posicionat i per això HP segueix apostant-hi. És el centre de R+D en impressió més gran fora dels EUA. A més del negoci d'impressió de gran format en el qual tenim tota la responsabilitat hem afegit el d'arts gràfiques d'Europa, l'Orient Mitjà i l'Àfrica, les activitats de màrqueting per a Europa, les operacions i altres activitats.

JOSEP MARIA BERENGUERAS¿Quin és el seu repte al capdavant del centre de HP a Sant Cugat?

M.M.El repte és continuar amb el creixement del centre, que ha passat moltes transformacions. L'any 2000 vam descontinuar la producció i hem passat de 1.000 persones llavors a 3.000 ara. Volem seguir atraient activitats de negoci perquè som molt competitius en l'atracció del talent.

ENRIC HERNÁNDEZ¿Cap on va el negoci de les arts gràfiques tenint en compte les noves formes d'imprimir?

M.M.El negoci s'està transformant de les tecnologies analògiques a les digitals. Volem liderar aquest canvi i estem ben posicionats pel nostre portafolis de productes i solucions. Des de l'any 2008 fins aquest hem invertit 1.000 milions de dòlars (786 milions d'euros), xifra que parla per si mateixa del gran compromís que tenim en el mercat. La mobilitat en els dispositius digitals hi influeix, però també hi ha més continguts, amb un nivell que s'ha multiplicat per tres. Per exemple, en gran format tenim tecnologies que permeten a un arquitecte modificar un plànol en una obra i enviar-lo al seu estudi per rectificar-lo i fer la impressió.

SALVADOR SABRIÀ¿El negoci de HP està evolucionant del hardware al software?

M.M.Nosaltres volem donar solucions globals, i en això també és fonamental el software. Però també oferim el hardware i les tintes. La nostra inversió està més centrada encara en els apa+rells, el ferro.

ANTONI FUENTESHP és citada sovint com a exemple de reconversió industrial pel canvi d'operaris per enginyers que gestionen la producció en plantes de l'Àsia. ¿Existeix el risc d'acostar els centres d'enginyeria a l'Àsia?

M.M.És cert que el que dissenyem des de Sant Cugat es fabrica després a Singapur i en altres països de l'Àsia. Però en la direcció estratègica del negoci som competitius.

E.H.¿La imatge d'Espanya a l'estranger és un problema?

M.M.La veritat és que no ens ajuda gaire, però encara som capaços d'atraure gent per treballar a Barcelona. L'entorn econòmic no ajuda com abans, però s'ha de seguir batallant.

E.H.¿I el debat polític obert a Catalunya també afecta?

M.M.Té poca repercussió exterior. No s'entén perquè és un tema molt local i no afectarà d'una manera important. Al final serem capaços de conduir el procés cap una bona sortida i nosaltres ens adaptarem. Ara fa més mal la imatge d'una vaga amb un nen que té sang a la cara que la discussió sobre l'estatus de Catalunya dins d'Espanya.

JUANCHO DUMALL¿Tenen problemes amb les infraestructures existents a Catalunya?

M.M.No tenim problemes, no ens limiten, tot i que si tinguéssim vols directes en comptes d'haver de fer escala seria millor.

O.G.¿Quins factors influeixen en la competitivitat d'un centre com el de Sant Cugat dins d'una multinacional?

M.M.Es mesura el resultat econòmic dels negocis i els objectius pel que fa a costos, facturació i benefici. Si es compleixen, la companyia seguirà invertint.

A.F. ¿A Sant Cugat el resultat és positiu?

M.M.Nosaltres tenim la sort que el 65% de la plantilla de Sant Cugat treballa per al negoci d'arts gràfiques, que està patint una important transformació en la qual nosaltres som molt competitius i creixem.

A.F.HP apareix a les llistes de les millors empreses per treballar-hi, però des de fa uns mesos pateix protestes sindicals i acaba d'anunciar una reestructuració a nivell mundial. ¿Quins efectes tindrà?

M.M.S'ha anunciat una reestructuració de 29.000 llocs de treball arreu del món, i a Sant Cugat hi ha negocis que estan potencialment afectats, tot i que el resultat global al final serà positiu tenint en compte els negocis que creixen i els que no ho fan. HP seguirà creixent a Sant Cugat.

A.F.¿El centre de serveis serà el més afectat?

M.M. Dependrà dels negocis i els clients.

O.G.¿En què els ajuda la presència del Mobile World Congress a Barcelona?

M.M.Ens ajuda perquè molts dels nostres negocis estan afectats per la mobilitat, que està canviant la manera de treballar, i hem de tenir-ho molt en compte. Hi hem estat molt involucrats i pensem que és un congrés de referència que s'ha de mantenir.

J.M.B.¿Els ajudarà a aconseguir la ubicació a Sant Cugat de nous negocis de la multinacional?

M.M. Sí, efectivament ens ajudarà tenir un entorn més favorable. Sempre estem estudiant quines possibilitats hi ha de captar nous negocis gràcies a la nostra visibilitat positiva.

J.D.¿Quin és el nivell dels enginyers que surten de les nostres universitats? ¿És comparable amb el d'altres països punters?

M.M.Totalment. L'èxit de Sant Cugat es deu a l'atracció del talent, que en un 70% prové de la zona local. Són professionals molt competitius i ben formats. Però és cert que la col·laboració amb les empreses podria millorar.

A.F.¿Les retallades públiques poden afectar aquest talent universitari?

M.M.Esperem que no. En el moment actual, no hi ha una altra opció que dismunir la despesa pública, i també els ha tocat a les universitats encara que a ningú li agrada. Les meves filles estudien en universitats públiques i jo percebo que se segueix ensenyant amb qualitat.

A.F.¿Com està funcionant la formació dual a HP?

M.M. Funciona molt bé, atraiem molts enginyers per seguir formant-se durant dos anys que després en molts casos es queden amb nosaltres.

E.H.¿Creu que els consells socials han de tenir més pes en les decisions de les universitats?

M.M. La col·laboració de les empreses i les universitats ajudarà molt, i es poden fer moltes coses des de les dues bandes. A Alemanya hi ha models de col·laboració molt més desenvolupats.

O.G.Als EUA i Israel, grans empreses com HP generen la creació d'empreses al seu entorn. ¿Per què això no passa aquí amb la mateixa intensitat?

M.M.Aquí també passa, i nosaltres utilitzem moltes empreses del nostre entorn. Però és cert que l'índex de creació d'empreses tecnològiques a Israel és alt.

A.F.¿Com veu la situació de la indústria catalana? ¿Creu que és possible una reconversió com la de HP?

M.M. A Catalunya tenim la capacitat i el talent per fer-ho, com vam fer nosaltres. Si el 2000 no haguéssim decidit traslladar la fabricació, ara estaríem en una situació molt diferent. S'ha de tenir la valentia de prendre una decisió difícil en el moment adequat, que és quan les coses van bé perquè si és massa tard no tindrà èxit.

Notícies relacionades

Els fills d’Andic evoquen el seu pare, el "visionari" fundador de Mango

Fira de BCN arriba a un rècord d’ingressos de més de 350 milions

S.S.¿Per què ha baixat tant l'acció de HP a la borsa?

M.M.És evident que l'entorn del mercat mundial ha afectat els resultats i això influeix a la borsa, però estem donant un 11% de benefici amb una facturació de 120.000 milions de dòlars (94.284 milions d'euros).