Amb motius per al 14-N

La vaga que avui aspira a paralitzar el país durant 24 hores es construeix amb motius més generals que en anteriors convocatòries de la democràcia, però ve carregada de raons. A diferència d'altres aturades, en les quals la protesta anava dirigida contra la reforma laboral, la reforma de les pensions o el pla d'ocupació juvenil, amb la clara intenció de tirar enrere les respectives lleis, la vaga del 14-N vol conjugar el malestar de la societat espanyola contra els ajustos sense fi, les retallades i la política d'austeritat portada al límit, que ha sumit Espanya i els països del sud d'Europa en una recessió profunda que amenaça l'Estat del benestar.

No es tracta d'una iniciativa únicament espanyola, sinó que neix en el si de la Confederació Europea de Sindicats (CES) i compta a Espanya amb el suport de CCOO, UGT i bona part dels integrants de la Cimera Social. A la vaga espanyola s'hi sumaran avui Portugal, amb una de general; Itàlia, amb una aturada de quatre hores; i Grècia, amb una de tres, després de la vaga de 48 hores realitzada la setmana passada. A França i Alemanya hi haurà manifestacions i concentracions de protesta convocades pels sindicats. En totes les capitals de província espanyoles es portaran a terme manifestacions a la tarda (a Barcelona, a les 18 hores a la plaça Catalunya) en protesta per la política econòmica del Govern.

La vaga té lloc a Espanya només vuit mesos després de l'última aturada general, celebrada el 29 de març passat, quan Mariano Rajoy complia només 100 dies a la Moncloa. L'economia travessa un moment de màxima excepcionalitat que justifica el descontentament social. Des del 2010, l'atur ha passat d'afectar 4.573.000 espanyols, a sumar 5.773.100 persones sense feina, prop de vorejar els 6 milions a finals d'aquest any. El Producte Interior Brut (PIB) no aconsegueix enlairar-se després de caure un 0,1% el 2010, augmentar un lleuger 0,4% el 2011 i apuntar cap a una caiguda de l'1,5% per a aquest 2012. Els ingressos no deixen de desplomar-se i reduir el dèficit al ritme exigit per Europa es converteix en missió impossible.

RETALLADES / L'alça de la desocupació i el descens del consum es mengen l'efecte dels ajustos iniciats el 2010 pel Govern de José Luís Rodríguez Zapatero i mantinguts i incrementats pel Govern de Rajoy durant l'últim any. Les reformes es van iniciar el 12 de maig del 2010 quan l'expresident Zapatero va presentar el primer gran pla de la crisi, amb una retallada de 15.000 milions, la congelació de les pensions i la rebaixa d'un 5% del sou als funcionaris.

Al primer cop de destral s'hi va sumar una primera reforma laboral, una modificació de l'IVA i un paquet de liberalització i privatitzacions per valor de 14.000 milions, que no va arribar a completar-se. El 2011, Zapatero va aprovar allargar l'edat de la jubilació fins als 67 anys de forma gradual i va portar a terme la reforma exprés de la Constitució per imposar el dèficit zero.

Notícies relacionades

Els funcionaris de la Generalitat no cobraran fins a l’octubre la paga de fins a 625 euros pels retards pendents

Junts reclama «el 100% de la titularitat» de l’aeroport de Barcelona-el Prat i la creació d’una filial catalana d’Aena

El mandat del PP, amb majoria absoluta, va acumular en només tres mesos una reducció global de 53.000 milions, amb un ajust de 10.000 milions a les autonomies, retallades en educació i sanitat i una altra reforma laboral per abaratir l'acomiadament. Paral·lelament, el Govern central va sol·licitar a la Unió Europea (UE) un rescat de 100.000 milions per a la banca espanyola, bàsicament per tapar el forat de Bankia, i va anunciar una pujada dels tipus generals de l'IVA, retallades en la despesa de la funció pública i en l'assegurança de desocupació.

Rajoy, que ahir va assistir al Congrés Nacional de Directius de l'APD a València, no es va referir en cap moment a la vaga general ni a la problemàtica dels desnonaments. Sí que es va atrevir a predir que l'economia espanyola «tornarà a créixer el 2014», tot i que per fer-ho va augurar que l'esforç que s'ha de fer serà encara «molt elevat», informa Laura López. S'hauran de portar a terme encara -segons va dir davant els 1.500 directius de tot Espanya que van assistir al congrés- «un llarg camí de reformes i moltes batalles». El president va ser rebut i acomiadat al carrer amb l'esbroncada de manifestants, afectats pels desnonaments i ciutadans indignats, amb lemes com El pròxim aturat ha de ser Mariano.