Desconfiança més IVA

La pujada de l'IVA que el president del Govern va dir que s'aprovarà avui en plena recessió té dues lectures: la dels creditors d'Espanya (mercats, Fons Monetari Internacional, Unió Europea), que veuen en aquest impost una font d'ingressos per reduir el dèficit i, per tant, el deute de qui els ha de pagar. I la del país: un fre perquè s'animi el consum i un creixent malestar social per un nou cop de destral que se suma a sacrificis com la pujada de l'IRPF, retallades als funcionaris, als pensionistes i als aturats com a part de les garanties per salvar la banca.

«El problema fonamental no és l'IVA. El tema és que la gent cada vegada consumeix menys perquè està terroritzada, té por de quedar-se sense feina i únicament veu notícies negatives», afirma el professor del IESE Eduardo Martínez Abascal. En cas que es repercuteixi la totalitat de l'augment del tipus general, del 18% al 21%, l'augment del preu final serà del 2,5%; i en el reduït, que passarà del 8% al 10%; de l'1,85%. Quan la pujada sigui inferior o nul·la, aquesta part l'absorbirà l'empresari.

«¿Algú deixarà de prendre's una cervesa o de fer vacances per aquestes pujades? Ho dubto. El problema és que ja havien reduït la despesa en vacances i havien deixat de prendre canyes», afirma.

Segons els tècnics d'Hisenda, agrupats en l'entitat Gestha, l'increment impositiu suposarà un augment mitjà d'uns 436 euros per a les famílies o 36,3 euros mensuals. «És una pujada regressiva, que afecta proporcionalment molt més les rendes baixes que les altes», explica el secretari general de Gestha, José María Mollinedo.

Amb un consum en terreny negatiu i una remuneració dels assalariats que va caure el 3,3% en el primer trimestre, qualsevol augment de preus impedeix reactivar la demanda. I els efectes recaptatoris no són els previstos. No ho van ser en el cas de la pujada de l'IVA aprovada pel Govern socialista fa dos anys, que en lloc de 5.100 milions en va recaptar uns 3.400 i en una situació econòmica una mica més dinàmica.

L'efecte no és solament de retracció del consum, sinó també d'«aug- ment de l'economia submergida, que únicament es compensarà amb el reforçament de la lluita contra el frau que entrarà en vigor el 2013», explica la professora d'Esade Diana Ferrer.

Però, abans, s'haurà produït una amnistia fiscal que durarà fins al 30 de novembre i amb què els defraudadors esquivaran culpes a canvi d'un peatge del 10%. «Al seu dia es va dir que l'amnistia fiscal era a canvi de no apujar l'IVA. I, al final, l'IVA puja», recorda Ferrer. És un fet més que demostra que les mesures formen part d'un catàleg per satisfer les demandes dels creditors.

A més, amb la mesura de gràcia per als defraudadors, Hisenda espera recaptar 2.500 milions, molt per sota dels més de 7.000 que estima que ingressarà amb la pujada de l'IVA, que afecta des de la carn i el peix fins als automòbils, les gasolines o les factures de la llum i el telèfon.

Tots els sectors han posat el crit al cel per la pujada fiscal. I no només perquè amb prou feines en dos anys el tipus general de l'IVA haurà pujat el 40% (del 16% al 18% fa dos anys i del 18% al 21% ara ) i el reduït el 42% (del 7% al 8% i del 8% al 10% ara). Es critica la improvisació del Govern i l'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda considera que els increments són «dràstics i precipitats».

Els efectes perversos a més no s'acaben aquí, ja que el que l'Estat ingressarà per un costat ho pagaran altres administracions. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell calcula que a la Generalitat -sense incloure-hi el conjunt del sector públic- l'alça de l'impost li costarà uns 100 milions més en les factures que paga als proveïdors.

Notícies relacionades

El Port de Barcelona adjudica per 10,4 milions el sistema elèctric OPS de la futura Terminal G de creuers

¿Quins centres comercials estan oberts l’1 de maig, Dia del Treballador, a Barcelona i Catalunya?

Aquest càlcul se suma al que abans-d'ahir va fer l'Ajuntament de Barcelona, que estima en uns 42 milions d'euros el sobrecost en el pagament de factures que no té comptabilitzat en els seus comptes.

L'endemà d'haver anunciat l'ajust més important de la democràcia, el president Mariano Rajoy va destacar que Espanya és un país «solvent i fiable». Ho va fer en la presa de possessió de Carlos Espinosa de los Monteros, l'alt comissionat que dirigirà les polítiques d'imatge del país, informa Patricia Martín. Rajoy va admetre que l'Executiu està embarcat en un projecte reformista «sense precedents». En un to similar al que va utilitzar a les Corts, va recórrer a una frase d'Ortega y Gasset per dir que «només es pot progressar quan es pensa en grans coses i només és possible avançar quan es mira lluny».