Màxima tensió

La prima de risc és el millor indicador de tensió social, i ahir va arribar a un nou màxim històric des que vam entrar en l'euro. L'epicentre de l'huracà és a Grècia. Sembla que la seva pertinença al club de la moneda única té els dies comptats. No obstant, l'euro gairebé no pateix, ni tampoc el deute francès, holandès, etcètera; tota la tensió es concentra als països perifèrics. Ahir, Itàlia emetia bons a 10 anys i, malgrat això, els bons espanyols van augmentar de rendibilitat més que els transalpins. Els mercats són registres en què els inversors mostren les seves preferències diàriament, i el senyal és evident: després de Portugal i Irlanda, Espanya és la següent fitxa en el dòmino.

Fa molt temps que parlo en aquestes pàgines dels errors de la política econòmica europea, una cosa que ara sembla que es comença a reconèixer. Els errors són ideològics i han estat aplicats per partits conservadors que han fet de l'austeritat un dogma de fe i que fins i tot amb l'evidència que ha estat un fracàs segueixen sense reaccionar. Socialistes espanyols, francesos, britànics i alemanys fa uns quants mesos que plantegen una política econòmica alternativa i la democràcia està resolent el puzle.

¿Què més es pot fer? Quan la societat pensa que estem a la vora de l'abisme, estem al 50% de possibilitats de caure-hi. El mes d'agost passat el Banc Central Europeu amb només 10.000 milions d'euros, el 0,5% del seu balanç, va aconseguir rebaixar en una tarda 100 punts bàsics la prima de risc d'Espanya i Itàlia. Ara, la liquiditat en els mercats de deute és molt menor, de manera que podria aconseguir-ho amb la meitat de diners. La clau de tot és la constància, com fa la Reserva Federal als Estats Units.

Espanya hauria d'aprofitar l'efecte Hollande i la debilitat d'Angela Merkela Berlín i a Brussel·les per plantejar directament el problema. La nostra economia està entrant en depressió i no podem prendre mesures addicionals de retallada de despesa, fins i tot hauríem d'anul·lar-ne algunes, especialment en educació i en sanitat.

Notícies relacionades

¿On és Rajoy? (bis)

La desconfiança assetja Espanya

L'altre assumpte clau és el sistema bancari. En dos mesos hem fet aflorar 80.000 milions de pèrdues en els nostres bancs, els plans de recapitalització homeopàtica del febrer s'han diluït i continuem sense detallar com s'injectarà diner públic a les entitats amb més problemes. La tensió extrema en els mercats es traduirà en pocs mesos en restricció extrema de crèdit a les nostres famílies i empreses, i això multiplicarà el tancament d'empreses i la destrucció d'ocupació.

El Fons Monetari Internacional (FMI) acaba de publicar la seva auditoria anual al nostre sistema bancari. Dos terços del sistema no han rebut ajudes públiques i són solvents. Això dista molt de la visió esquizofrènica dels mercats. Per això és urgent recapitalitzar les entitats amb problemes per tal de posar en valor la resta del sistema. No hi ha diners privats, de manera que haurà de ser amb diner públic i la millor opció és que sigui el Fons de Garantia de Dipòsits que recuperarà els diners amb les aportacions futures de les entitats. Hi ha marge per actuar i en lloc de preocupar-se el que s'ha de fer és ocupar-se.