«Els mercats demanen a l'eurozona més integració política i econòmica»

El comissari europeu de Competència, Joaquín Almunia, destaca en aquesta entrevista a EL PERIÓDICO que «els mercats estan demanant més integració política i econòmica a la zona euro». Almunia assenyala que només així es podrà «recuperar sobirania i autonomia» enfront dels especuladors. El comissari així mateix subratlla que «ningú sortirà d'aquesta crisi a costa dels altres» i que seria inviable una zona euro a dues velocitats, amb països de primera i de segona.

-¿Què ha fallat a la zona euro?

-Hi havia països que estaven acumulant greus desequilibris, que s'han convertit en insostenibles arran de la crisi financera.

-¿No ha fallat també l'eurozona, que estava desarmada?

-Ha fallat en termes polítics i en mecanismes de govern. Ha faltat previsió, vigilància i disciplina, perquè quan es detectaven els problemes no hi havia capacitat de corregir-los. A més hi va haver el dolentíssim precedent que França i Alemanya van ser els primers a trencar les regles el 2003.

-¿Falta una estructura política?

-Tenim un magnífic instrument: el Banc Central Europeu (BCE). Però junt amb aquest banc ens hauria agradat tenir una agència de deute capaç d'emetre deute públic en nom de tots els països de la zona euro, tenir capacitat de decidir en comú i imposar l'aplicació lleial i eficaç de les decisions adoptades. Hem d'anar cap a la creació d'una unió fiscal, d'un tresor únic i d'una integració política més forta.

-¿Quines són les decisions més urgents que s'han d'adoptar?

-Primer, aconseguir que Grècia disposi d'un nou programa de finançament per als pròxims anys. Segon, que el Fons Europeu d'Estabilitat Financera sigui més operatiu, flexible i creïble en la seva capacitat de protegir el deute enfront del contagi i les turbulències en els mercats. Tercer, evitar que la crisi del deute públic s'encomani al sistema financer i assegurar el finançament de la banca i la seva recapitalització. A tot això, s'hi han de sumar els ajustos durs i imprescindibles que han d'aplicar els països sotmesos a més pressió.

-¿I a nivell de reforçament de la integració de la zona euro?

-S'han de posar en marxa nous instruments d'integració. En molts casos, es pot aconseguir amb l'actual tractat, i la Comissió Europea va aprovar ja el 23 de novembre dos reglaments per reforçar la supervisió de les polítiques econòmiques i pressupostàries. Hi ha països que pretenen anar més enllà i proposen nous canvis en el tractat.

-¿Serà suficient per acabar amb la desconfiança dels mercats?

-El que els mercats estan demanant-nos als governs nacionals i als responsables europeus és que tinguem més capacitat de decisió en comú. Ens estan demanant més integració econòmica i política. Només sortirem de veritat d'aquesta crisi a base de compartir més sobirania a la zona euro. Part de les decisions que han correspost durant segles als estats només produiran els resultats desitjats si les prenem en comú. Ningú aconseguirà sortir d'aquesta crisi a costa dels altres. Només podrem superar la crisi actuant junts, de manera coordinada, amb objectius comuns i amb un repartiment de tasques pactat.

-¿Fins on ha d'arribar la integració política a la zona euro?

-Fins on sigui necessari. Avui no és imaginable dins de la zona euro que un país pugui decidir quin pressupost fa per als pròxims anys sense encaixar les seves prioritats en les prioritats comunes i sense discutir amb els seus socis les seves opcions pressupostàries i totes les decisions polítiques implícites en el pressupost.

-¿També les polítiques econòmiques s'han de coordinar?

-Per descomptat. Fa 50 anys era eficaç prendre decisions en un sol país. Les economies estaven menys interconnectades i els mercats financers molt menys integrats. Avui ja no és així. És imprescindible adoptar les decisions a nivell de la zona euro per recuperar la nostra capacitat de decisió, perquè no siguin els mercats els que ens imposin les seves prioritats. És imprescindible per recuperar sobirania i autonomia enfront dels mercats.

-¿Berlín i París han creat un directori franco-alemany de l'euro?

-La direcció real de les decisions que s'estan prenent la donem les institucions europees. Cap regulació europea es pot arribar ni tan sols a discutir si prèviament la Comissió Europea no presenta la proposta corresponent. Però és obvi que si França i Alemanya discrepen Europa no avança, perquè hi ocupen un lloc central. I com que ho saben, a vegades amb les seves reunions fa la impressió que són ells els que tenen la paella pel mànec, però no és així.

-Però les propostes de la Comissió Europea responen a les idees prèvies de Berlín i París.

-En algunes reunions les idees de França i Alemanya han marcat orientacions. Però aquestes idees només es poden posar en pràctica de manera eficaç pel mètode comunitari: iniciativa de la Comissió Europea i aprovació per part del Consell de Ministres de la Unió Europea i per part del Parlament Europeu.

-¿És possible i viable una eurozona amb dues velocitats, amb països més integrats que altres?

-La moneda única no és compatible amb una zona euro de dues velocitats, ni des del punt de vista econòmic, ni encara menys polític. Tots els països que comparteixen l'euro tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions, han d'estar subjectes a les mateixes regles i participar en peu d'igualtat en les institucions.

Notícies relacionades

«El nou Govern ha de detallar els seus plans sense perdre ni un segon»

Merkel i Sarkozy posen les bases de la unió fiscal de l'eurozona

-¿El BCE no hauria d'adoptar un paper com la Reserva Federal o el Banc del Japó per evitar els atacs contra el deute?

-La tasca que ha portat a terme el BCE ha estat impressionant i alabada per tots. El BCE no és un banc central com els altres, no és d'un únic país. Hi ha coses que no pot fer, perquè no té el mandat per fer-les en el tractat, però tampoc seria oportú ni eficaç que les fes. Però el BCE està complint el seu paper des de l'origen de la crisi. Fins i tot ha anat més enllà del seu mandat i, en moments en què la crisi del deute públic ha creat problemes molt seriosos, ha anat al mercat secundari de deute a comprar deute públic per alleujar aquestes tensions. El BCE s'ha de mantenir en el seu paper.