TURBULÈNCIES FINANCERES

Obama atribueix a un "problema de voluntat política" la crisi del deute a Europa

El president dels EUA confessa estar "profundament preocupat" pels problemes a l'eurozona

Barack Obama, amb la primera ministra d’Austràlia, Julia Gillard, aquest dimecres a Canberra, durant una roda de premsa conjunta.

Barack Obama, amb la primera ministra d’Austràlia, Julia Gillard, aquest dimecres a Canberra, durant una roda de premsa conjunta. / Charles Dharapak (AP)

1
Es llegeix en minuts

Des d'Austràlia, on es troba de viatge oficial, elpresident dels EUA, Barack Obama, ha fet una estirada d'orelles als líders de laUnió Europea. Ha assegurat que lacrisi del deute que viu Europa "és unproblema de voluntat política, no tècnic" i, encara que ha admès que els països de l'eurozona "han fet progressos", ha subratllat que els Vint-i-set han de deixar clar que estan decidits a "donar suport al projecte europeu".

En una roda de premsa conjunta amb la primera ministra australiana, Julia Gillard, a la ciutat de Canberra, Obama ha confessat que està "profundament preocupat" per lesturbulènciesque afecten els països de l'euro, especialment després de la situació que viuen lesprimes de risc i el creixement nul de les economies de l'eurozona. "Estic profundament preocupat. Ho he estat i crec que seguiré estant-ho demà i la setmana que ve", ha subratllat el cap de la Casa Blanca abans d'insistir que la UE ha de "donar suport" al projecte comunitari.

Notícies relacionades

A judici d'Obama, lacrisi de l'euro i la pressió dels mercats continuaran fins que Europa presenti unpla concret per posar fi a la crisi del deute. "Fins que posem sobre la taula un pla i una estructura que enviï als mercats un senyal clar que Europa està darrere de l'euro i fins que la UE faci el que cal fer, seguirem veient els vaivens dels mercats d'aquests dies", ha augurat el dirigent nord-americà.

Aquest toc d'atenció d'Obama coincideix amb el debat d'aquest dimecres alParlament Europeu sobre com reforçar la integració europea; mesura que defensen José Manuel Durao Barroso, Herman van Rompuy i Jean-Claude Juncker.