REVOCADA LA SENTÈNCIA EN PRIMERA INSTÀNCIA

El Tribunal de la UE tomba el pla per reforçar Gibraltar com a paradís fiscal

La sentència assenyala que el règim tributari per a societats extraterritorials és il·legal

1
Es llegeix en minuts
ELISEO OLIVERAS / Brussel·les

ElTribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) ha tombat el pla del Govern deGibraltar del 2002 per reforçar el seu paper deparadís fiscal i atraure la instal·lació de societats extraterritorials pràcticament lliures de tributació. El Tribunal de la UE considera que el règim tributari per a societats extraterritorials implantat a la colònia britànica és incompatible amb eldret comunitari.

La nova sentència anul·la una de prèvia de caràcter neoliberal del Tribunal de Primera instància favorable aGibraltar i confirma la decisió de laComissió Europea que aquesta reforma tributària és il·legal.

El pla deGibraltar, emparat pel Govern britànic, comprenia la derogació de l'antic sistema fiscal i l'establiment de tres impostos aplicables a totes les societats de la colònia: una taxa de registre, un impost sobre el nombre d'empleats i un impost per superfície ocupada (business property occupation tax, BPOT). La càrrega impositiva corresponent als dos últims impostos no podia ser superior al 15% dels beneficis.

En la sentència, elTribunal de Justícia de la UE estima que elTribunal de Primera Instància va incórrer en un error de dret al considerar que el projecte de reforma fiscal no confereix avantatges selectius a les societats extraterritorials.

Impost sobre el nombre d'empleats i de la superfície ocupada

El règim fiscal deGibraltar, detalla la sentència, es caracteritza per la combinació de l'impost sobre el nombre d'empleats i de la superfície ocupada com a úniques bases imposables, cosa que condueix a una imposició que depèn del nombre de treballadors i de les dimensions dels locals ocupats.

Notícies relacionades

A causa de la inexistència d'altres bases imposables, la combinació d'aquestes dues exclou de qualsevol imposició les societats extraterritorials que utilitzen la colònia com a paradís fiscal, ja que aquestes no tenen empleats i tampoc ocupen cap local.

El Tribunal de la UE conclou que el fet que les societats extraterritorials no estiguin subjectes a la imposició, precisament a causa de les característiques pròpies i específiques d'aquesta categoria, permet considerar que aquestes empreses es veuen afavorides per avantatges selectius, incompatibles amb el dret europeu.