L'eurozona intenta que el fons de rescat reforçat sigui operatiu com més aviat millor

Els ministres d'Economia i Finances de la zona euro intentaran aquest dilluns resoldre elsdetalls tècnics encara pendents delreforçamentde la capacitat d'intervenció delFons Europeu d'Estabilitat Financera perquè pugui actuar com més aviat millor com atallafoci evitar que l'agreujament de la crisi grega pugui arrossegar aldeute públic italià, espanyol o belga a una espiral de tipus d'interès a l'alça.

L'objectiu és que el fons de rescat europeu tingui una capacitat d'intervenció d'almenysun bilió d'euros, davant dels seus 440.000 milions actuals, com van acordar els líders de l'eurozona el 27 d'octubre a la matinada. Aquest objectiu s'ha d'aconseguir per dues vies: mitjançant l'aval parcial de les emissions noves de deute públic de països assetjats pels especuladors, com Espanya i Itàlia, i mitjançant la creació d'unaentitat financera annexa oberta a la participació d'inversors públics i privats de la Unió Europea (UE) i de fora de la UE.

L'hostilitat de la població d'Alemanya, Holanda, Àustria, Finlàndia iEslovàquiaa contribuir al rescat dels països poc rigorosos amb els seus comptes públics fa inviable un increment de la potència de foc del fons de rescat amb aportacions nacionals addicionals.

Sense ajuda externa

No obstant, en contra del que esperaven, la cancellera alemanya,Angela Merkel, i el president francès,Nicolas Sarkozy, no van aconseguir en la cimera del Grup dels Vint (G-20) a Cannescap promesa concretade la Xina i les altres potències emergents de contribuir al fons de rescat europeu. La presidenta del Brasil, Dilma Roussef, va resumir perfectament el dilema de l'eurozona: "Si ells mateixos no hi aporten diners, per què ho hauríem de fer nosaltres".

Notícies relacionades

Competència adverteix les elèctriques que no poden apujar el preu de la factura de la llum per l’apagada

El cas Koldo tensa la decisió del Govern davant l’opa del BBVA al Sabadell

Per això, laprioritat immediata dels ministres de l'Eurogrup serà acordar elsdetalls del mecanisme per avalar parcialment les noves emissions de deute dels països assetjats. Les negociacions estan centrades agarantir als inversors el 20% de les pèrdues que podrien patir per la depreciació del valor nominal del nou deute públic. Això hauria de tenir com aefecte immediat la reducció del tipus d'interès que els mercats exigeixen a Espanya i Itàlia pel seu deute i hauria d'aturar el contagi de la crisi grega a altres països.

La prohibició expressa que té elBanc Central Europeu (BCE) de comprar deute públic dels estats de la zona euro està privant la divisa europea de l'instrument més eficaç per combatre l'especulació, a diferència del que fan els bancs centrals dels EUA, la Gran Bretanya o el Japó, per exemple. Aquestes institucions compren massivament el deute públic nacional cada vegada que es produeix un intent d'empènyer a l'alça els tipus d'interès d'aquest deute. Alemanya a més vol posar fi com més aviat millor a les compres limitades i excepcionals de deute públic en el mercat secundari que ha fet el BCE i que han constituït l'actuació més eficaç per frenar la crisi.