Europa a càmera lenta

La setmana passada vaig assistir a un seminari amb exministres d'economia d'Iberoamèrica en què explicaven les seves experiències en la gestió de crisis financeres. La lliçó més important és el ràpid reconeixement del problema i la intervenció urgent per frenar la metàstasi. La situació europea l'ha definit magistralment Jean Claude Juncker, president de l'Eurogrup: "Tots els líders europeus sabem què s'ha de fer, el que no sabem és si tornarem a ser escollits quan ho fem". 

Com els mals estudiants, els europeus fa dos anys que estem sense resoldre la crisi grega i el seu contagi i dues setmanes abans de l'examen del G-20 ens posem histèrics davant l'amenaça del fracàs. La meva experiència a la universitat és que la majoria dels alumnes que es presenten al setembre no han assistit a classe, i el 75% d'aquests suspenen l'examen i han de repetir el curs. Tot apunta que a Europa passarà exactament el mateix. 

Alguna cosa hem avançat des de l'última cimera al juliol. Ja es parla d'una quitança a Grècia del 50% però només per al sector financer que suposa un terç del total de deute. Tots els països han aprovat la flexibilització del Fons d'Ajuda però continuem en el dubte metòdic sobre el seu ús. El BCE ha anunciat barra lliure de liquiditat i tipus d'interès baixos fins al 2013 i compra de bons bancaris per reobrir els mercats, però intervé amb comptagotes en els mercats de deute i permet que l'incendi agafi oxigen. S'eleva l'exigència de capital per a la banca europea per la seva exposició al deute perifèric però la banca alemanya i francesa continuen sense aflorar les pèrdues en els bons porqueria que van comprar abans del 2007, incloent-hisubprimes. Conclusió, Europa continua amb el fre de mà i sense dir la veritat als ciutadans. 

Ajuda a Grècia 

La reestructuració a Grècia ha de ser generalitzada, inclòs els fons de pensions d'estalviadors alemanys i francesos. El menor pagament d'interessos s'ha d'usar en plans d'inversions que permetin sortir de la recessió i millorar la seva productivitat, el principal handicap grec. 

El Fons d'Ajuda ja ha emès tres bons per valor de 13.000 milions i cotitzen en el mercat amb un diferencial de 150 punts contra el bo alemany i lleugerament per sobre dels bons francesos. És igual la quantitat amb què ampliïn el Fons, no aconseguirà finançar-se fins que s'estabilitzin els mercats. 

Per això ha de ser el BCE qui compri els bons i els monetaritzi com han fet als Estats Units i al Regne Unit. Si això entra en conflicte amb la Constitució alemanya, doncs que la canviïn i que prediquin amb l'exemple, no hi ha cap altra solució per a aquesta crisi. 

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Una vegada resolt tot el que s'ha exposat anteriorment, els bancs han d'avaluar els seus danys i estimar les seves necessitats de capital, però cas per cas i no de manera generalitzada com estem fent. I, finalment, cal aturar l'austeritat fiscal. El risc de recessió a Europa supera el 35% de probabilitat i l'austeritat n'és una de les principals causes. Això és el que s'ha de fer, ara només falta que Merkel s'oblidi de la seva reelecció.