Cau un altre símbol del tèxtil

«Era la crònica d'una mort anunciada». Així resumeix l'agonia d'un dels símbols més prestigiosos del sector tèxtil català el Josep, un dels 32 treballadors que ahir encara feien guàrdia a la factoria de Pulligan de Canet de Mar (Maresme), hores després d'anunciar-se el tancament definitiu de les dues empreses del grup -Pulligan i Canet Punt- al no haver superat el concurs de creditors i l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) imposat a principis del 2009.

La marca Pulligan serà adquirida per una empresa d'Igualada, Factory Stock, que, segons fonts dels treballadors, s'ha compromès a subrogar nou dels 32 treballadors,«tots ells directius», amb les mateixes condicions laborals. En canvi, la resta de gènere emmagatzemat, tal com disposa el jutge mercantil, sortirà a la venda per pal·liar part dels deutes que, segons les estimacions, superen els 20 milions.

La prestigiosa firma de gènere de punt que el 2005 encara sostenia la producció amb 300 treballadors dels 1.500 que havia arribat a tenir contractats al Maresme, ahir va posar fi a la dilatada història d'un dels últims símbols del tèxtil català tradicional. Un camí que va iniciar Isidro Jover el 1885 encarregant la construcció d'un gran recinte fabril al famós arquitecte modernista Domènech i Montaner. Ja als anys 40, la tecnologiafully fashion,coneguda en el sector com a«minvada»,va catapultar l'empresa al lideratge del mercat nacional.

Amb posterioritat Pulligan va passar a mans de Joan Canals, president de l'Agrupació Espanyola de Gènere de Punt i vicepresident del Consell Intertèxtil Espanyol, a qui els representants sindicals responsabilitzen d'«una mala gestió empresarial que va iniciar fa 10 anys amb la deslocalització de la manufactura al Marroc». Pulligan, a part de la marca pròpia, liderava el mercat del gènere de punt amb firmes de prestigi com Meyba, Pierre Cardin i Peyton.

A Pulligan tampoc li va sortir bé, fa cinc anys, l'operació urbanística que li hauria permès sanejar part dels seus deutes. Aisa, de la qual era president Genís Marfà, va adquirir la cèntrica indústria per 16 milions amb la intenció de construir 200 pisos i dues naus industrials al polígon industrial, a on es traslladaria la producció del que continuava sent el principal motor de Canet.

Notícies relacionades

Ecoener reforça el seu consell d’administració amb experts en energia

L’Ibex 35 tanca en màxims mai vistos en els últims 17 anys

Segons els treballadors, que confirmen haver cobrat els seus salaris amb tota normalitat,«les naus van quedar inacabades i en mans de les entitats bancàries».

La commoció era evident ahir a la població del Maresme.«Tres generacions de la meva família han treballat a Can Jover», recordava la Teresina, una veïna de 76 anys, referint-se a una empresa que té llaços amb la majoria dels 13.400 habitants de Canet.«Moltes dones de Canet i Arenys cosien per a l'empresa des de casa seva», explica la veïna.