Piqué vaticina que la pròxima legislatura serà més conflictiva

La crisi econòmica espanyola va per llarg i el pròxim escenari polític que li tocarà al país serà menys contemporitzador amb els poders públics. Josep Piqué, president del Cercle d'Economia i de la companyia aèria Vueling, va vaticinar ahir que aquest entorn polític serà més complicat que l'actual: «La crisi [a Espanya] ha anat en paral·lel amb una escassíssima conflictivitat i poca tensió al carrer. El pròxim escenari polític no serà així: hi haurà més tensió, hi haurà conflicte».

En una conferència pronunciada als Col·loquis de Primera Plan@, Piqué va atribuir ahir aquesta conflictivitat més gran a dos factors. Per una banda, «passa el temps i s'acaben les prestacions de desocupació, s'acaben els recursos i molta gent es trobarà en una situació desesperada». I, per l'altra, al paper que s'espera dels sindicats. «Veurem com alguns dels agents socials, que en aquests últims temps han tingut una actitud passiva que no es corresponia amb una situació de cinc milions d'aturats, tindran una actitud molt diferent». Sense mencionar-ho, Piqué va donar per fet que els sindicats mantindran una posició més bel·ligerant al produir-se un canvi de signe polític al Govern. Aquesta va ser la referència més política que va fer en la seva intervenció, més enllà de respondre a una pregunta directa sobre si pensava tornar a la política activa, potser com a ministre. No va dir que no. Tampoc ho va afirmar. La resposta va ser ambigua: «He passat 14 anys en política. Això és molt temps».

PRESENT I FUTUR DE LA CRISI / La resta de la intervenció es va centrar en un repàs a la situació econòmica espanyola, europea i mundial, encara que des d'un punt de vista més estratègic que tècnic. En aquest sentit va plantejar que mentre que la major part del món parla de la crisi econòmica en passat, «nosaltres, els espanyols, parlem de la crisi en present, i fins i tot a vegades ens descobrim parlant de la crisi en futur. Això va per llarg. El principal problema de l'economia espanyola és com hem de recuperar el creixement i l'ocupació que hem perdut en els últims anys».

En el repàs que va fer de la situació espanyola va recordar que les característiques singulars del model econòmic van provocar que la bombolla immobiliària castigués l'economia espanyola més que la d'altres països. «Aquest fet ha generat uns desequilibris que trigarem molt a pair: 600.000 vivendes en estoc». Una situació que afecta molt directament les entitats financeres i que limita que el crèdit arribi a l'economia productiva.

Va lamentar que els recents tests d'estrès no han tingut en compte, les característiques del sistema financer espanyol. Però al mateix temps va retreure a les autoritats econòmiques que hagin comès errors: «S'ha trigat massa a acceptar la reforma del sistema financer. No fa tant temps que s'assegurava que teníem el millor sistema financer del món. És veritat que no hi havien actius tòxics, però sí que vam tenir elboomimmobiliari».

Notícies relacionades

«Europa està a la perifèria econòmica del món»

¿Quins supermercats estan oberts avui 1 de maig, Dia del Treballador, a Barcelona i resta de Catalunya? Horaris de Lidl, Mercadona i la resta de botigues

REFORMA LABORAL / També arran de preguntes formulades pels assistents, Piqué es va referir a la reforma laboral com a una de les vies possibles per recuperar la normalització de l'economia espanyola. En aquest punt va fer una referència a la CEOE al plantejar la implantació d'un contracte únic, que va ser una de les propostes de la patronal durant les discussions de la negociació col·lectiva. «Fa falta un contracte únic que trenqui la dicotomia entre els que tenen contractes indefinits i els que no tenen cap dret». Va afegir que s'ha d'acabar amb la segmentació i amb la indemnització progressiva. L'objectiu ha de ser, segons la seva opinió, avançar cap a la descentralització de la negociació col·lectiva amb l'objectiu de poder vincular els salaris a la productivitat i no a la inflació futura.

El president del Cercle no és partidari de tocar els impostos mentre persisteixi la crisi. «L'esforç fiscal s'ha de posar en la reducció de la despesa i no en els ingressos». Almenys mentre la demanda interna continuï deprimida. «Tocar els impostos no és bo en aquest moment».