Jordi Ramentol: "Falta sensibilitat amb l'R+D i el teixit productiu"

SALVADOR SABRIÀ¿Com veu la possible sortida d'una crisi tan llarga? 

 JORDI RAMENTOL Ningú sap exactament què passarà. Els economistes són molt bons analitzant el que ha passat. Galbraith deia que hi ha dues classes de gurus econòmics: els que no saben res i els que no saben que no saben res. Jo sóc dels primers. Espanya trigarà molt a sortir de la crisi perquè té un problema estructural. Hem apostat molt per un creixement basat en el sector immobiliari i ara serà molt difícil canviar-lo per un altre més basat en el teixit productiu i la investigació. El teixit productiu representava el 1970 el 30% del PIB, el 2010, el 15%, i ara el 14%. Estem en una fase de destrucció del teixit productiu. A Catalunya, dels 400.000 llocs de treaball que s'han destruït, 200.000 provenien del teixit productiu. Les empreses marxen perquè no es donen les condicions adequades. 

 

 ENRIC HERNÀNDEZ  ¿S'ha reduït en els últims anys el temps d'investigació i desenvolupament d'un producte farmacèutic? 

 JR  Des que es presenta la patent amb la molècula sintetitzada, encara queden 20 anys amb la possibilitat d'estendre-la en determinats casos. Però el desenvolupament d'un producte pot trigar entre 10 i 15 anys, per aquest motiu quan surt al mercat ja s'ha menjat una bona part del temps de la patent. 

 

 SS  ¿Ha afectat l'auge dels medicaments genèrics? 

 JRQuan venç la patent, la tecnologia està a l'abast del mercat. En pocs mesos, el preu pot caure el 90%. El problema és que quan només prima el preu, alguns productes es deixen de fabricar a Espanya i es fan a l'Índia o la Xina. Això fa que descapitalitzi el país. 

 

 EH  ¿És habitual que un mateix laboratori fabriqui medicaments amb patent i genèrics? 

 JRAixò passa a tot el món. Les grans multinacionals han comprat companyies de genèrics. 

 

 JOSEP-MARIA URETA  Acaben de presentar un pacte amb el Govern central sobre inversions en R+D. ¿Quins efectes tindrà? 

  JR Li hem advertit al Govern central que si no som capaços d'arribar a un pacte sectorial que preservi l'estabilitat d'aquest sector, desapareixerà la indústria farmacèutica al país a cop de decrets. Rodríguez Zapatero va entendre el que estàvem demanant per a un sector amb inversions molt costoses i a llarg termini. No hem firmat res, ens hem assegut al voltant d'una taula per estudiar-ho. El Govern ha presentat una proposta que nosaltres hem esmenat. 

 

 JMU  ¿Com han encaixat les retallades de preus? 

 JRA Espanya falta sensibilitat amb l'R+D i el teixit productiu. És desesperant. Molts polítics opinen i demanen rebaixes de preus sense tenir-ne ni idea, és una política populista. A Alemanya apliquen una política molt diferent, ja que allà impulsen la investigació. 

 

 ANTONI FUENTES  ¿Al Govern de CiU també hi ha aquests polítics populistes per voler reduir la despesa farmacèutica? 

 JREns hem reunit amb ells i els hem fet veure què representa la indústria farmacèutica a Catalunya. El 40% està en aquesta comunitat autònoma, representa el 7% del PIB, gairebé el 8% de les exportacions i el 33% de l'R+D privat amb 20.000 treballadors i 80.000 més d'indirectes. Fa la sensació que l'Administració cobra d'una caixa virtual per pagar els sous. Però s'ha de tenir molt clar que sense empreses privades i sense creació de llocs de treball, les prestacions socials no poden funcionar. A més a més, també els hem recordat que les retallades en el sector farmacèutic ja s'han produït arran dels decrets del Govern central. Al mes d'abril ja vam facturar un 7,5% menys amb un 2,5% més de volum. Això vol dir que el descens real és del 10%. 

 JUANCHO DUMALL  ¿Quina és la relació entre els laboratoris i les universitats? 

 JRÉs un punt molt important dins del pla sectorial referit a la investigació pública i privada. Jo sóc molt partidari de seguir aquesta via, és l'única sortida per a Espanya. La gran tragèdia és que tenim grups de científics extraordinaris que fan una bona feina però que després no disposen de continuïtat. D'aquesta manera, el coneixement no es converteix en productes. És una inversió sense retorn. 

 

 ALBERT SÁEZ  ¿Què s'hauria de fer per resoldre aquest problema? 

 JREns hem d'alinear tots i decidir quins sectors són estratègics per posar-hi diners. Les empreses entrarem després de la investigació bàsica de les universitats. No té sentit formar universitaris perquè després se n'hagin d'anar a treballar fora d'Espanya. ¿Per què? Per ser el novè país en publicacions científiques però amb un 1,2% de les patents europees davant del 40% amb què compta Alemanya. Algunes companyies alemanyes presenten més patents que tot Espanya. 

 

 EH  ¿Quina part de la indignació de la indústria amb l'Administració té relació amb la morositat? 

 JRSóc un indignat més especialment per un nivell d'atur tan elevat. Això no pot continuar així. En la sanitat, el problema bàsic és que sempre es pressuposta per sota de la despesa real. Hi ha un deute hospitalari d'entre 10.000 i 15.000 milions, que representa un 1,5% del PIB. El període mitjà de cobrament és de 440 dies, amb algunes autonomies que paguen a 800 dies. 

 

 JD  ¿Això vol dir que el model sanitari actual no és sostenible? 

 JRTal com està no és sostenible. Però si tens un model bàsic i eficient, has de buscar els recursos suficients. El que és una fallàcia és dir que tindrem la mateixa qualitat amb menys recursos malgrat que ho diguin els polítics. 

 

 AS ¿Quina part d'autocrítica fa un sector que té mala imatge? 

 JR En aquests moments, el codi deontològic més exigent el té el sector farmacèutic. La situació ha millorat extraordinàriament i les empreses entenem que el futur passa per la collaboració amb l'Administració. Però ens costa treure'ns aquesta mala imatge i és veritat que en el passat es van produir abusos, encara que estic segur que no hi ha cap metge que recepti res que no sigui bo per a un malalt. 

 

 SS  ¿El copagament és la via més fàcil per augmentar ingressos? 

 JRPolíticament, no és interessant. Ni el PSOE, ni CiU ni el PP volen sentir parlar de copagament. Però ja existeix perquè es paga amb impostos i en les medicines. Alguna cosa s'ha de fer, encara que s'hagi de posar un eufemisme. En el consell assessor de sostenibilitat de la Generalitat, he advertit que la medicina ha de ser universal i no pots obligar a ningú a prescindir d'un medicament. Un exemple és Abidal, que després d'haver passat per la sanitat pública i veure el nivell que tenia, la defensa amb molta força. ¿Volem que això s'empobreixi? És una decisió política. Em sembla que la major part de persones acceptarien pagar una mica més per mantenir la qualitat. 

 

 EH  ¿Quina part de la indústria s¿està perdent? 

 JRA Espanya s'han perdut 5.000 llocs de treball l'últim any. Som una indústria molt regularitzada i necessites entre dos i tres anys per aconseguir que les autoritats d'un altre país t'autoritzin per traslladar la producció. Quan una indústria se'n va del país és molt difícil que torni, per això hi ha resistència a marxar. 

 

 AF  Malgrat les retallades, les grans farmacèutiques tenen benefici a Espanya. 

 JRLes espanyoles no tenen benefici o els ha caigut molt. 

 

 AF  En aquest context, ¿quines alternatives tenen? 

 JRLa internacionalització és l'estratègia general. És bona però no crea gaires llocs de treball a Espanya, sinó fora. Però no és tan senzill. Quan obres una filial fora, estàs quatre anys perdent diners. 

 

Notícies relacionades

¿Quins supermercats estan oberts avui 1 de maig, Dia del Treballador, a Barcelona i resta de Catalunya? Horaris de Lidl, Mercadona i la resta de botigues

¿Quins centres comercials estan oberts avui 1 de maig, Dia del Treballador, a Barcelona i resta de Catalunya?

 AF  ¿És possible una fusió de laboratoris catalans? 

 JRNo es pot materialitzar aquesta fusió. Una part important del nostre negoci depèn d'acords amb multinacionals per vendre productes, i això condiciona molt. Sí que tindria sentit fusionar negocis internacionals per ser més eficients.