Autonomia

En la història no escrita de TV-3 va quedar registrat el dia que els primers executius (Joan Granados, Jaume Ferrús, Enric Canals) van decidir anar a Londres a adquirir un meteosat perquè el primer home del temps, Antoni Castejón (Maregassa), pogués fer la seva previsió meteorològica. La pionera televisió autonòmica tindria una previsió autònoma al marge del Servei Nacional de Meteorologia (SNE), l'instrument elegit llavors per entorpir el desenvolupament de TV-3 amb l'argument (rigorosament cert) que la informació meteorològica era «estratègica»... des de l'època de la guerra. No ha canviat res (bé, això de la guer-ra sembla que sí) quan ahir es van veure els arguments pels quals els aeroports espanyols són d'«interès general».

Cada vegada que apareix la paraula autònoma (universitat, port, ciutat) ens ho hem de prendre amb la mateixa precaució amb què del deute d'un país se'n diu deute sobirà. Més dependents els uns de l'Estat i l'altre del Mercat, impossible. Tal com s'ha acabat entenent el model aeroportuari, jugant a confondre entre descentralització (la clau) i privatització per d'aquesta manera ocultar la negació de l'autonomia per al Prat, que aquesta sí que era la qüestió, ha estat com quan es va tractar d'impedir que Castejón digués pluja fins que ho autoritzés l'SNM. Ha plogut molt des d'aleshores per acabar igual de desconcertats.