Tòpics

Arriben les eleccions a Catalunya i amb elles el debat sobre el futur econòmic del país. No n'espero grans propostes, tampoc sorpreses, sinó una col·lecció de tòpics. És el que passa una elecció rere l'altra. La majoria dels polítics no se senten còmodes dissertant sobre temes econòmics, prefereixen defugir-los i, si es veuen obligats a abordar-los, no s'arrisquen mai. D'aquesta manera, creuen que l'encerten. En realitat, s'equivoquen i molt.

Els principals tòpics són:

1) «Necessitem empreses més grans». Discrepo. Les dimensions no són cap variable que influeixi decisivament ni en la competitivitat ni en la rendibilitat de les companyies. Gran no és sinònim de líder.

2) «Hem de potenciar les indústries d'elevat valor afegit». A curt termini, no ha de ser una prioritat. El principal problema econòmic actual de Catalunya és l'atur i no la productivitat. Gran valor afegit i elevada creació d'ocupació són termes gairebé incompatibles.

3) «Ens hem d'assemblar a Fin-làndia. És una petita nació amb una gran indústria del coneixement». Aquest és el pitjor país de la UME en termes de creixement del PIB el 2009 (-8%). Fa quatre anys, un dels exemples més citats va ser Islàndia (una economia de casino). Catalunya s'ha d'assemblar a si mateixa i convertir-se en el que ja va ser: una terra d'oportunitats. Per a això, l'Administració ha de proporcionar moltes més facilitats als emprenedors.

Probablement, hi haurà tòpics nous propis de la crisi.

Notícies relacionades

Akzo Nobel, l’antiga Titanlux, acomiada 120 treballadors al Prat

San Remo tanca totes les seves perfumeries a Catalunya

4) «El totxo està esgotat per sempre». Un gran error. El sector immobiliari i de la construcció no ha de tornar a ser el que va ser, però ha d'abandonar la crisi com més aviat millor. En cas contrari, serà difícil que l'atur baixi substancialment. Qui és avui un paleta és impossible que sigui un biotecnòleg demà.

5) «L'actual crisi és una oportunitat». Compteu fins a tres, abans de dir-ho, si no voleu perdre vots. Sens dubte, l'actual recessió és una gran desgràcia. Ningú que estigui parat o hagi perdut una gran part de la seva riquesa a la borsa o al mercat immobiliari pot veure un costat positiu a l'actual crisi.