La Viquipèdia de les veus Un acadèmic

Xavier Guardiola, de 35 anys, va estudiar a la Universitat de Barcelona. És doctor en física estadística, una especialitat que

es dedica a crear models matemàtics

de sistemes bioquímics i anàlisi de xarxes. En els seus dies de vida acadèmica, el seu equip comptava amb un model matemàtic que simulava el batec del cor.

No saps mai quan ni com t'arribarà la inspiració. A Xavier Guardiola

–un doctor en físiques amb inquietuds més enllà del món acadèmic– li va arribar a Extremadura. Estava de viatge amb la seva dona. Es trobaven en una plaça quan es van fixar en uns japonesos comandats per una guia turística. «Em va fer ràbia no poder sentir les explicacions ni conèixer els detalls i les anècdotes del lloc», explica.

Tot i això, més que les coses que explicava la guia, a Guardiola li picava la curiositat de conèixer «el que podien explicar els que vivien allà». És a dir, aprendre coses que habitualment no són a les guies, «però que és el que acabes recordant». Aquest instant va ser la flama que va encendre el seu motor emprenedor.

Aquells dies treballava en un think tank d'innovació tecnològica que es deia Simpple i va aprofitar el seu suport per crear la seva firma. Era Woices. «Vam néixer com una empresa sense ànim de lucre. Com si fóssim una viquipèdia», explica. Una viquipèdia de veus.

Com un xiclet

«Quan vas a un lloc que no coneixes és millor fer-ho de la mà d'algú d'allà que t'expliqui històries del lloc. Però com que la informació oral es perd, vam pensar que seria molt divertit poder crear un mecanisme a través del qual la gent pogués gravar aquestes històries i enganxar-les en un lloc determinat –geolocalitzades– com si fossin un xiclet», explica.

Així, n'hi hauria prou de passar per un lloc i tenir un mòbil per rebre aquella història, que a Woices en diuen echo (eco en anglès). La idea era interessant però no tenia un model de negoci clar. Van començar a desenvolupar-la amb els seus propis diners i a estones perdudes. I així els va arribar la pista per guanyar-hi diners.

Al començar a expandir la seva plataforma, es van adonar que les institucions –especialment els museus–, els demanaven un servei exclusiu. «Així va néixer el nostre model de negoci: posar audioguies exclusives i patrocinades», explica. El principi era el mateix, utilitzar veus geolocalitzades, però ara eren gravacions que podien acompanyar el recorregut per un museu sense cap més mediació que el mòbil. «A l'arribar al museu et donen una adreça web on hi ha l'audioguia», detalla.

Malgrat tancar l'acord amb diversos museus, el 2009 encara no havien triomfat. Obrir-se al mercat internacional era la clau. Encara que van néixer amb vocació de menjar-se el món –Woices té la seva pàgina principal en anglès– els faltaven punts de suport. Va ser llavors quan va entrar ACC1Ó, l'agència de la Generalitat de Catalunya que dóna suport a la innovació i la internacionalització de les empreses catalanes. «Ens van posar en contacte amb gent del Regne Unit i els EUA per ajudar-nos en els estudis de mercat», explica.

Notícies relacionades

La Zona Franca invertirà 40 milions en la seu de Salut Pública de BCN

El Govern facilita la venda de Talgo a Sidenor amb l’entrada de la SEPI

El seu pròxim pas serà trobar agents comercials per a cada territori per fer de Woices un projecte rendible. «Segons els nostres càlculs, ho serà d'aquí un any», augura. Mentrestant, Guardiola i el seu equip hauran d'enfrontar-se a la conjuntura actual. «Ens ha afectat perquè molts dels nostres clients de les guies patrocinades vénen de l'Administració i estan retallant despeses», es lamenta. El seu focus serà ara el sector privat: «La crisi ens ha fet obrir nous horitzons».

Del viatge dels dos últims anys, Guardiola només lamenta una cosa: haver volgut abraçar massa coses. "Cal centrar-se en allò que el client potencial busca i no investigar coses que poden no ser importants", explica.