Mapa

Serà sense presses, però sense pauses. La dècada vinent, probablement ja no quedarà cap caixa d'estalvis a Espanya. La majoria desapareixeran i les que sobrevisquin es convertiran en bancs. Unes s'uniran a alguns dels mit-jans, altres seran adquirides per entitats estrangeres. En un futur pròxim, la dimensió importarà més que mai. El mapa financer espanyol patirà una gran mutació, sens dubte, la més profunda de les últimes dècades.

En l'actualitat, la reestructuració de les caixes no és una opció, sinó una necessitat. L'explosió de la bombolla immobiliària els ha generat grans pèrdues. Encara que algunes ja estan comptabilitzades, la major part queden pendents de registrar. La seva reduïda dimensió, l'escassa liquiditat dels mercats internacionals i la desconfiança dels inversors en l'economia espanyola compliquen notòriament el seu finançament actual i futur. Ja no és un tema de preu (tipus d'interès), sinó principalment de risc.

El Banc d'Espanya ha auspiciat dos tipus de fusions: calentes (completes) i fredes (parcials). Les primeres han estat poques i mal executades. Les segones s'han realitzat en el penúltim minut i en alguns casos sota amenaça d'intervenció de l'autoritat monetària. Tenen dos principals objectius: aconseguir més dimensió i obtenir diners del FROB. El volen per finançar prejubilacions i per millorar les seves ràtios de solvència.

Notícies relacionades

Santa Bárbara va prestar 455 milions a General Dynamics per a plans globals

El Govern ultima el pla per desmantellar Almaraz

Les fusions calentes s'han vist condicionades per reticències polítiques i l'escassa visió empresarial dels directius. En les que s'han realitzat, dues o més entitats petites s'han unit per generar una caixa menys petita. Pràcticament cap no té futur. Les fredes han constituït un salt al buit, ja que són un experiment de com transformar diverses caixes en un banc. No hi ha gairebé res que sigui clar, ni tan sols el seu nom.

En qualsevol cas, sembla evident que els anys vinents canviarà la manera de fer banca. Cap entitat tindrà una oficina a cada cantonada. De ser abundants, passaran a ser escasses. La majoria de les operacions es realitzaran via on line, telefònica o a través de caixers independents. El mític «¿parlem?» ja només serà una relíquia publicitària.