Blanc i negre

Fa uns dies, els inversors financers internacionals van dictar sentència: «La zona euro no està gestionant bé la sortida de la crisi». Per demostrar la seva discrepància, van provocar una continuada depreciació de l'euro, una elevada caiguda de les borses europees i una important pujada del tipus d'interès del deute d'alguns països.

El missatge va ser clar: «La solució no és un augment de la despesa pública, sinó una austeritat més gran». En definitiva, els ciutadans s'han estret poc el cinturó i ho han de fer molt més.

Per protegir l'euro i salvar les nacions més febles dels atacs dels especuladors, els ministres d'Economia de la UE van decidir crear un fons de rescat de 750.000 milions. No obstant, van exigir abans a alguns països un profund canvi en la seva política econòmica i que fessin un important ajust. A Zapatero no li va quedar més remei que cedir a les pressions europees i fer bona la cèlebre frase: «On vaig dir blanc, ara dic negre». Per primera vegada, des de l'arribada de la crisi, el nostre Govern adoptava mesures adequades per sortir-ne.

Notícies relacionades

Les noves ‘start-ups’ espanyoles s’aboquen a la IA i la computació

Una altra vida als plàstics del mar

En l'actualitat, el nostre país necessita el finançament estranger, ja que segueix vivint per sobre de les seves possibilitats. Abans la culpa era de famílies i empreses, ara principalment és de les Administracions. En un marc d'escassetat de capitals, aquesta situació fa que augmenti la desconfiança dels inversors internacionals cap a Espanya. Per tornar a confiar-hi plenament, exigeixen que el dèficit públic disminueixi a curt termini en gran mesura i sigui factible que el 2013 se situï en el 3% del PIB. Els comptes només quadraran si es produeix una disminució de les despeses i un augment d'ingressos.

Les mesures actuals demostren que el Govern fa gairebé tres anys que s'està equivocant. I no poc, sinó molt. Mitjançant un gran augment de la despesa ha intentat fer un pas endavant i ens va acostar al precipici. Tard, però ha rectificat. Ha reconegut que més val fer dos passos enrere, canviar de camí i fer-ne tres sobre terra ferma. Tot i que no es veu i trigarà a notar-se, la recuperació de l'economia espanyola ja ha començat.