La crisi provoca una forta caiguda dels testaments

La crisi afecta qualsevol àmbit de la vida. També els testaments. El Col·legi de Notaris de Catalunya afirma que el nombre de llegats ha registrat des del 2007 una caiguda sense precedents, fins a situar-se en 108.632 l’any passat, és a dir, en cotes anteriors al 2003. Fa només quatre anys es van vorejar els 120.000 testaments. Aquesta evolució, coincident amb la de la crisi, cobra més relleu perquè a Catalunya és un document popularitzat, ja que el 80% dels ciutadans en tenen.

¿Què passa doncs? ¿Es produeixen menys morts? «Durant l’expansió econòmica es registraven milers d’hipoteques i, a totes aquelles persones se’ls proposava fer testament per deixar-ho tot lligat de cara als hereus», explica un portaveu col·legial. El preu d’un document normal, que es manté des del 1989, és d’uns 40 euros.

MENYS ACTIVITAT / La frenada immobiliària i la de la concessió de préstecs per comprar vivenda ha afectat les notaries. Sense hipoteques per firmar, molts ciutadans han deixat de veure prioritari anar al notari per resoldre jurídicament la successió dels seus béns, expliquen. En els dos últims anys, l’activitat dels fedataris públics ha caigut fins a un 50%, segons un estudi del Consell General del Notariat.

A més a més, es tendeix a endarrerir aquesta decisió. El 2009, la cinquena part dels testaments van ser subscrits per la població entre els 60 i 70 anys. Aquest grup ja va superar el de ciutadans d’entre 50 i 60 anys que, des del 2003, encapçalava la classificació. Els matrimonis segueixen sent majoria, amb el 63,4% dels testaments el 2009.

Notícies relacionades

Els analistes reclamen a Brussel·les completar el mercat únic de la UE com l’antídot "davant la incertesa global"

El preu de l’euríbor avui, 31 de març: arriba l’alleujament tan anhelat per als titulars d’una hipoteca

Per una altra banda, l’any passat es van traspassar 41.321 herències per via testamentària, el 80% del total. El 20% restant van ser intestades. Una part d’aquestes, aquelles en les quals el titular ni tan sols va notificar l’existència de parents fins a quart grau (cosins germans), van anar a parar a la Generalitat, que les destina a entitats sense ànim de lucre. Entre el 2006 i mitjans del 2008 es van distribuir 10.050.845 euros d’aquesta procedència.

En el conjunt d’Espanya, de les gairebé 320.000 herències que es van atorgar el 2009, gairebé tres de cada 10 van ser intestades, 10 punts més que a Catalunya.